Aquesta situació que estem vivint no està sent fàcil per a ningú, ni per a nosaltres ni per a tu que estàs llegint aquest text. Però sabem de bona mà que hi ha gent que encara se li fa molt més complicat i es que a totes aquelles persones que són usuàries de residències es encara més dur. Es dur no poder sortir al carrer, es dur no poder veure a les seves famílies més que a través de pantalles via skype o videotrucades o simplement trucades només sentint la veu de la seva gent. No oblidem que portem 52 dies de la nostra vida confinats, en estat d’alarma i nosaltres les treballadores encara tenim sort de poder sortir encara que sigui de casa a la feina, però ells res de res. 

I aquest fet a nosaltres sens fa dur perquè deixant de banda de la manera que nosaltres ho vivim també veiem com ho viuen ells, els veiem tristos, enrabiats, confusos…però dintre de tota la foscor que el Covid a portat, ells sempre intenten tenir un somriure, i nosaltres un de tornada. 

En paraules textuals de molts del usuaris de la nostra residència diuen sobre el Covid: – Es una merda, però entre tots ens en sortirem.

I quanta raó tenen no? 

Nosaltres seguirem fent la nostra tasca com sempre i intentant fer aquesta situació una mica més fàcil per a ells.