La interfície d’ususari és un element molt important si es pretén aprofitar els recursos tecnològics de forma adequada i que, a més, fomenti l’autonomia de l’alumnat en el seu procés d’aprenentatge.

Deixant de banda aspectes més tècnics (com la interfície de línia d’ordres), ens centrem en la interfície gràfica (GUI), i seguint la descripció de l’article de wiquipèdia

“poden ser de maquinari o de programari:

• En el primer cas es tracta d’un conjunt de dispositius que permeten l’interecció home-màquina, de mode que permeten ingressar i agafar dades de l’ordinador
• Interfícies de programari que son programes o part d’ells que permeten comunicar-se amb l’ordinador” (extret de wiquipèdia)

DISPOSITIUS:

A vegades sorgeixen dubtes en decidir si els dispositius ha de ser “estandaritzats” o adaptats (per exemple, en el cas d’alumnat amb necessitats educatives específiques).

A més, les possibilitats tecnològiques s’estan multiplicant (càmeres de fotografiar, mòbils, PDA, laptops… així com pissarres digitals interactives, tablets PC) de manera que s’està començant a superar (crec) el concepte d’informàtica i d’ordinador com a elements exclusius de les que anomenen “noves (?) tecnologies”. Per ampliar una mica aquest àmbit, he escrit dues pàgines: “desenvolupament tecnològic i educació” (gener 2007) i, en aquest mateix bloc, “videoprojector a l’aula (PD), PDI i Tablets PC” (març 2008),

PROGRAMARI:

El mateix succeeix amb la utilització de programari que faciliti l’atenció de determinades necessitats (per exemple, programari que facilita augmentar el que surt a la pantalla, interactuar amb el teclat, adaptar el ratolí…)

En aquesta línia, i més enllà de l’alumnat amb NEE, crec que s’està plantejant la necessitat de trobar estandards de visualització i treball.

Uns exemples.

• La pàgina web d’Educoloma, amb la XEILL (Plone) Aquest lloc web compleix, com mostra la imatge, amb els següents estàndards:

• La utilització de recursos multimèdia i d’altres que es troben a internet, sovint estan sotmesos a descàrregues de determinats programes (pluggins, còdecs…) . Disposar d’un sol programa o entorn que fes anar tots els formats facilitaria (i molt) l’accés a la informació, tant a l’alumnat com al professorat, i per tant la seva autonomia en la utilització i creació dels recursos amb les TIC. El programari lliure mostra avantatges en aquest àmbit si ho comparem amb el programari privatiu.

SELECCIÓ i/o CREACIÓ DE RECURSOS (1)

Si som creadors de recursos (amb això entenc des d’elaborar un full amb un editor de textos fins a la presentació més sofisticada amb recursos multimèdia), hem de tenir en compte que una cosa són les idees, el contingut, la finalitat… i una altra ben diferent són les formes, la presentació, la interfície. Una bona interfície és fonamental per a que el “producte” tingui èxit.

Aquest bloc n’és un exemple. Em preocupa molt més el contingut que la forma. I això em passa (principalment) per dos motius:

• la tipologia de destinataris (no són alumnes d’ensenyament obligatori)
• el temps que hi dedico (no puc dedicar-ne més !!!)

Potser en un futur (espero no molt llunyà) pugui fer algun arranjament al bloc: un índex dels articles (per oferir un altra criteri de cerca), afegir alguna imatge (significativa, no de guarniment), potser fer la lletra més gran…

Sobre aquest tema, hi ha un article força interessant: “El mal diseño de las bitácolas”, d’Alejandro Valero, publicat al web del CNICE (Observatorio Tecnológico), del MEC.

Per poder millorar en la forma de presentar els continguts que elaborem (sigui en un bloc, un web, una presentació de diapositives…), crec que cal:

• Llegir. I adonar-nos de què ens resulta més fàcil i entenedor.
• Fer llegir els nostres alumnes, i estar atents a què els resulta més fàcil i entenedor.
• Començar a escriure, perquè no podem esperar a estar segurs que tot el que fem serà perfecte.
• Aprendre de tot plegat: fer autoavaluació. Possiblement, amb l’experiència de llegir, de fer llegir als nostres alumnes i dels nostres primers escrits, canvia el nostre punt de vista

Apuntant algunes idees concretes:

a) Tot i que possiblement els nostres alumnes saben “navegar” molt bé, hem de donar moltes facilitats per a que no “es perdin”. Per tant, ja sigui un document de text, una presentació de diapositives, una pàgina web… hem de tenir en compte aquest criteri.

Aquesta idea ens la va transmetre i exemplificar molt bé Fernándo García Páez (Colegio San Walabonso) a les II Jornades de WebQuest (Barcelona, 29 de març de 2008): en el taller (al qual vaig tenir la sort d’assistir) i també a la seva conferència. Al seu centre han elaborat material, i ens mostrava que havien anat canviant el disseny a partir de constatar les dificultats que trobaven els alumnes. Exemple d’una de les primeres creacions (“Festivals in Britain” i d’una de les darreres (“Heal the world”)

Una altra idea a destacar és la importància de l’andamiatge, és a dir, de facilitar al màxim els processos que calgui i preveure en el disseny de les activitats els suports necessaris, tant a nivell “tècnic” (procediments de com desar una imatge, per exemple) com a nivell de contingut (oferir a l’alumnat una informació més senzilla i adaptada a les seves possiblitats, com es mostra en aquesta wiki)

b) Donar importància a aspectes visuals que facilitin la comprensió. Amb especial importància si treballem amb pissarra digital per al grup classe, o bé amb grups de dos o tres alumnes per ordinador.

Algunes idees si treballem amb pàgina web (tant si és internet com intranet):

• treballar amb “pantalla completa” (amb Firefox, menú Visualitza | Pantalla completa F11)
• treballar amb un tamany de lletra “acceptable” (amb Firefox, menú Visualitza | Mida del text)
• canviar la resolució de la pantalla, en el cas que es faci necessari.
• en el cas de crear el document web, tenir present que sigui de fàcil navegació, que la lletra sigui clara i llegible, que les pàgines no siguin massa llargues (evitar la utilització de la barra de desplaçament vertical), que l’amplada de la pàgina es correspongui amb la de la pantalla (evitar la utilitzacio de la barra de desplaçament horitzontal). També cal comprovar que els hipervincles funcionin correctament.

Algunes idees si treballem amb presentacions de diapositives

• permeten la creació d’enllaços dins del mateix document, de manera que es facilita la navegació si és llarg o si es vol oferir diverses possibilitats de treball
• si es realitzen hipervincles (dins del document, a fitxers de la intranet o a internet), verificar que funcionin correctament.

Algunes idees si treballem amb editors de text

• utilitzar recursos que facilitin la navegació, si el document és llarg: índex inicial, vincles en el mateix document, esquema…
• és molt útil el salt de pàgina, ja que facilita que es correspongui la paginació amb el contingut
• evitar que hi hagi paraules amb signes o senyals que el programa utilitza per destacar possibles errades ortogràfiques. Recordar que cal definir adequadament l’idioma, i així evitarem que el text n’estigui ple d’aquests senyals.

Properament ampliaré el tema de la presentació de continguts.

SELECCIÓ i/o CREACIÓ DE RECURSOS (2)

Em sembla que un altre aspecte a considerar quan es vol crear un recurs és el seu valor pedagògic i la possibilitat d’adequar-se a l’alumnat al qual va adreçat.

Aquest és un tema complex sobre el qual apuntaré algunes idees (fet molt agosarat donada la meva poca especialització):

• no tots els recursos afavoreixen l’autonomia de l’alumnat. Amb això no vull defensar que només s’utilitzi una tipologia de recurs. Voldria destacar, però, que en algun moment el centre educatiu hauria de fer balanç del treball fet amb els alumnes per afavorir la seva autonomia (i no només amb la utilització de recursos TIC, és clar).

• hi ha recursos TIC que estan pensats per a desenvolupar habilitats que afavoreixen aquesta autonomia (basat en el treball col·laboratiu, comunicació del treball fet a companys/companyes d’aula o del centre, coavaluació del procés i dels resultats…), i d’altres que són menys pautats metodològicament però que permeten incidir en aquests i d’altres aspectes. Més enllà del recurs, l’essencial es troba en la bona utilització per part del professorat:
  • Treball per projectes, racons i tallers ofereixen moltes possibilitats per desenvolupar l’autonomia de l’alumnat.
  • Webquest, TAF, caceres del tresor, projectes telemàtics…

• Resumint: en l’elaboració (o elecció) d’un determinat recurs TIC per afavoreixi l’autonomia de l’alumnat, caldria situar-se en un marc metodològic més ampli.

Alguns aspectes metodològics que em semblen interessants a tenir en compte :

• Donar opció a relativitzar el concepte TEMPS: si utilitzem recursos TIC i l’alumnat pot tenir-hi accés (des de casa, la biblioteca del barri, des de l’aula…), es dona opció a aquelles persones que necessitin més temps per treballar (ja sigui per repassar, per exercitar-se, per aportar nous continguts), així com a les que no van poder assistir a l’aula: . També hi ha persona que li costa intervenir”en directe”, és a dir, de forma més espontània, i que sí pot participar quan se sent més segura (aportacions i comentaris en un bloc, fòrum, wiki…). Resumint: els entorns virtuals (més o menys estructurats) faciliten l’atenció a la diversitat (donat que no totes les persones tenen el mateix ritme d’aprenentatge ni de treball) i, per tant, l’autonomia de l’alumnat (ja que es fa responsable del seu propi procés d’aprenentatge en quan a organització del seu temps d’estudi).

• Considerar, en el marc de la unitat de programació, la importància de l’andamiatge. N’he parlat anteriorment, però ara volia reinterpretar el terme fent incidència en un aspecte més central (a mí m’ho sembla, malgrat que no tingui especialització suficient per expressar-ho correctament): per a que l’alumnat sigui autònom hem de preveure de quina manera es pot arribar a fer-ho. Seqüències didàctiques basades en una progressiva delegació del control de l’activitat, partint d’una presentació del procediment (en un marc d’aprenentatge significatiu), una pràctica guiada (parelles, aprenentatge cooperatiu) per acabar en la pràctica independent del procediment. Perquè l’aprenentatge, finalment, és un acte individual. Però aprendre en solitari és molt difícil.

• Tenir present que els recursos a utilitzar han de ser diversificats, per tal de facilitar la diversitat d’estils d’aprenentatge. Hi ha persones que “capten” més fàcilment a través de canals visuals; d’altres són més autidius; i d’altres més “manipulatius” o cinestèsics. Per tant, aquesta diversitat de “canals” hauria de ser present també en les seves produccions (fins i tot facilitant la possibilitat d’elecció per part de l’alumnat)

En aquest darrer capítol hi ha idees, informació i punts de vista que són extrets de diferents xerrades, cursos i seminaris. Amb la elaboració que he fet espero no haver fet malbé les seves idees. Des d’aquí, un agraïment molt sincer:

• Quim Fonoll: intervencions a la Jornada d’Espiral (juny de 2007)
• Joan Devis i Víctor Carceler: suport en l’àmbit del programari lliure, a Sta. Coloma
• Fernando García Páez: II Jornades de WebQuest (març de 2008)
• Ester Pujol i Eva Liesa: Assessorament d’atenció a la diversitat i d’anàlisi de la pràctica docent (en el CEIP Joan Miró de BDN, del curs 98/99 al 01/02) i xerrades en el seminari de cap d’estudis de BDN (curs 03/04)
• Esteve Pujol: xerrades en el seminari de caps d’estudi a BDN (cursos 01/02 i 02/03) i Sta. Coloma (cursos 06/07 i 07/08)
• Pilar Melcón: assessorament aula de ciències i xerrades de treball per projectes i competències bàsiques, a Sta. Coloma. (curs 07/08)
• Manuela Gómez, del CRP de Sta. Coloma, que ha tingut la paciència de revisar aquest article.
• I tantes altres persones de les quals he après… el que he pogut.

I els nous currículums ?

Efectivament: “competència d’autonomia i iniciativa personal” és l’eix bàsic de les “competències personals”, i s’emmarca en el grup de “competències transversals”.

Al web del CRP de Santa Coloma hi ha un espai amb el recull de materials i recursos que, al voltant del tema de competències bàsiques, es va presentar en el marc de les XI Trobades Pedagògiques i d’Intercanvi d’Experiències (setembre de 2007). Un espai web que es procura tenir actualitzat amb enllaços a les novetats més destacades sobre el tema.

 

 

Darrera actualització: 30 d’abril de 2008