Amb JigsawPlanet es poden generar fàcilment activitats com aquesta:
Resol el trencaclosques i gaudeix del fabulós treball de Yann Arthus-Bertrand a la seva pàgina web
Amb JigsawPlanet es poden generar fàcilment activitats com aquesta:
Resol el trencaclosques i gaudeix del fabulós treball de Yann Arthus-Bertrand a la seva pàgina web
Un exemple amb algunes fotos de Còrsega
Algunes d’elles les localitzem aprofitant Google Maps: aquí un exemple.
La utilització de serveis web on allotjar fotografies s’està extenent, principalment per la progressiva facilitat en la seva utilització. De manera que pot resultar de gran utilitat poder utilitzar-los per a posar fotos de sortides, excursions, viatges, festes o altres aconteixements del curs.
Més informació a articles de la mateixa categoria: fotos
Panoramio ofereix, al meu entendre, unes possibilitats d’apropar el món en imatges al nostre alumnat. És clar que això ho podem aconseguir de moltes altres maneres, però el potencial que ofereix la georeferenciació (amb la integració amb google maps i/o google earth) em sembla destacable. A més, ofereix a l’usuari ser creador de continguts, el que ens aporta un “plus” de qualitat que convé tenir en compte. Finalment, l’opció de subscriure’s obre opció al seguiment de determinats llocs o autors, o també a facilitar la participació en projectes col·laboratius.
Vam descobrir Panoramio abans de formar part de la “família Google”: veure materials del taller de fotografia digital (d’octubre de 2006) i un article del País Digital on s’explica l’origen i el present de Panoramio entrevistant als seus creadors (dos joves espanyols).
Un exemple: M’havien passat una selecció de fotografies de Keukenhoff, que ja he publicat en un article anterior. I tenia curiositat per veure més imatges, però localitzades geogràficament. Així que he fet la prova d’utilitzar el cercador de Panoramio per trobar quines fotografies hi ha de Keukenhoff
Picasa va començar com a programa per organitzar (i fer senzills retocs) de les imatges.
Actualment ha esdevingut un popular servei de google, que permet allotjar en un espai web àlbums de fotografies (podent compartir-les, publicitar-les en el bloc, situar-les en el mapa…)
Indicacions de com utilitzar aquest servei. Us recomano aquests dos enllaços:
Com s’explica a l’article anterior, amb el navegador internet explorer, un cop s’accedeix al servei d’àlbums web et dona l’opció d’instal·lar un software que possiblita pujar totes les fotos de cop. En cas contrari, o bé es treballa amb el programa Picasa (si ja està instal·lat a l’ordinador), o bé s’han de pujar les fotos una a una.
Tot i que em consta que hi ha gent que no ho fa, he redimensionat les fotografies al 50% del seu tamany abans de “pujar-les”. Hi ha programes que ho fan (ACDsee, Photoshop, Gimp, XnView…) Veure més info en aquest article del meu bloc. ANOTACIÓ DATA 20/11/2008: Em sembla que no fa falta redimensionar les fotos, ens ho podríem estalviar !!!
I aquí va la prova de posar l’àlbum en el bloc, una pràctica que és molt habitual en alguns centres educatius a través dels seus blocs. Atenció al “truc”: canviar l’idioma a l’anglès dels EEUU.
Gràcies per les fotos, Anna i Jeroen: són un fantàstic regal !!!
Qui conegui ACDsee 4.0 trobarà que XnView té una estructura, funcionament i aplicabilitat molt semblant.
Jo m’havia descarregat la versió 1.92 (funciona amb windows), en castellà.
Per redimensionar les fotos, primerament cal tenir-les seleccionades. A continuació al menú Herramientas | Conversión por lotes. També hi ha una icona per fer-ho més ràpid:

Ara es tracta de familiaritzar-se amb les pantalles.
Primera pestanya: GENERAL
Segona pestanya: TRANSFORMACIONES
Remenant per la xarxa, he trobat un tutorial del bloc de l’Assessoria TIC del CEP de Palma, fet en flash (amb el Wink): ho explica molt clar, tot i que en una versió en català.
La fotografia digital ha suposat molts avenços. El fet que alumnat i professorat tinguem la possibilitat de fotografiar sense estar condicionats pel cost econòmic, obre moltes portes a la creativitat, a la realització de treballs basats en la realitat més propera…
Però, al meu entendre, a l’entorn de la continuada evolució tecnològica, es planteja un dubte: preparem la màquina de fotografiar a màxima resolució (per fer fotos a la màxima qualitat), o rebaixem aquestes prestacions? I si ho fem així, fins a quins nivells de resolució?
Si es fan fotos a baixa resolució, pensant en posar-les en un document de text, en una pàgina web, per a la xarxa del centre… cap problema. Tots els centres públics d’infantil i primària van rebre una càmara Mavica que en el seu moment ja semblava obsoleta (funciona amb disquet), però que ben configurada podia (i pot) fer fotografies amb un tamany i qualitat acceptable. [Més informació sobre resolucions d’imatge]
Però, si d’una d’aquestes fotografies de baixa resolució es volgués fer una ampliació per un póster ? O bé volguessim ampliar alguna de les parts de la fotografia ? A vegades es canvia d’idea, i no es pot millorar la resolució més enllà del que ens aporta la imatge original.
Jo no sóc expert en fotografia (malgrat que hem fet alguna incursió en aquest camp, que ha quedat recollida en un espai web d’octubre de 2006 sobre fotografia digital) Però crec que ara que tenim màquines de fotografiar amb targes de memòria de tanta capacitat, la millor opció es fer les millors fotos possibles (a una bona resolució).
Si volem desar-les per tenir una còpia, tenim sistemes d’emmagatzemar informació: DVDs, discs durs externs…
Si volem utilitzar-les per posar en un bloc, hi ha servidors amb gran capacitat per allotjar fitxers (Picasa de Google; Bubbleshare; Divshare…). Ara bé, seria molt recomanable perdre dos minuts en redimensionar les fotos abans que pujar-les a un servidor, o bé per posar-les a la xarxa del centre. Es tracta d’una qüestió d’economitzar espai
Per redimensionar les fotos, fins ara coneixia ACDsee. Els centres públics el van rebre fa uns anys en la seva versió 4.0 (combinant amb Fotocanvas -per edició de fotografia- i Fotoangelo -per fer presentacions tipus “slide” per a ordinadors, ja que genera un fitxer executable).
Ara fa poc que he descobert el seu paral·lel, però com a programari gratuït: XnView.
Descàrrega des de Softonic (versió 1.92) / Descàrrega des de Softcalà (Versió 1.21)
En qualsevol cas, es tracta de programes que s’han d’instal·lar en un ordinador. Per tant, una opció és disposar d’algun o alguns ordinadors en el centre preparats per a aquestes i d’altres feines vinculades als audiovisuals.
En un altre article explicarem pas a pas com redimensionar les fotos, totes de cop.