Si, aquest apartat té el títol en majúscula, això us indica la importància d’uns comentaris que no són de la professora sinó que aquí faig de simple transmissora de les vostres paraules. En aquest capítol del bloc s’aniran afegint els escrits que hem escollit com a més interessants de tots els que aneu entregant periòdicament, del vostre treball setmanal amb el dossier de l’alumne. Cliqueu a comentaris i allà els trobareu.
També podeu consultar alguns dels videos treballats per veure quin comentari ha estat escollit com a representació de la vostra tasca.
9 thoughts on “ELS VOSTRES COMENTARIS”
CPEDRAPost author
REGULACIÓ DEL DRET AL REAGRUPAMENT FAMILIAR O LA ‘MALEDICCIÓ LEGAL’ DE LES DONES IMMIGRADES
-Aquest ha estat el text preferit de treball aquesta primera setmana de febrer-
Cal resaltar aportacions de:
GIOVANNA OSCO: ‘…Tot això bé, a que si hi ha una llei que ajuda al reagrupament familiar, però que si la dona és la reagrupada no té permís per a treballar. La única feina que pot fer és de tipus domèstic. A més, aquesta feina no està gens valorada. Sempre s’ha dit que aquest treball és per dones. (…) Si la llei obliga a una dona a dependre d’un home, aquesta persona pot pensar que ell té tot el control, que la pot dirigir com si fos de la seva propietat.’
RAQUEL RODRIGUEZ conclou: ‘…Per això hi ha tanta violència per part dels homes i tantes dones mortes perquè creuen tenir poder sobre ella.’
SAFA CHETAT insisteix: ‘…Les dones són més vulnerables davant la violència.’
JUAN CARLOS RIUZ sintetitza el problema: ‘…Els tràmits duren un any. El permís de reagrupament no et permet treballar fins que passa un temps. Però els homes tenen millors oportunitats…’
MIRIAM TORREQUEBRADA aixeca la veu: ‘…Això si que no és just i hem de lluitar contra la desigualtat que propicia aquesta situació… si la dona no pot treballar implica que no porta diners i no pot ajudar a treure la familia endavant.’
CPEDRAPost author
GRAFICA DEL CRAC DE 1929
-una opció aquesta més minoritària en les vostres preferències-
LUCERITO SANTILLAN comenta: ‘Aquesta caiguda va començar amb la baixada del preu dels valors que es cotitzaven a la borsa de Wall Street. Les accions van baixar el seu valor, els negocis van tancar… Això no només va afectar als països desenvolupats com els EEUU, sinó que també va traslladar el problema a d’altres països en vies de desenvolupament (…) va portar conseqüències, com ara la dels moviments migratoris de gent que volia superar la seva pobresa.’
JORGE FERNANDEZ explica: ‘…degeneró en la mayor crisis mundial. (…) La caida masiva del valor de las acciones arruinó a muchísimos inversores, cerró empresas y bancos, condenó al paro a millones de personas, trasladó el mismo problema a muchas naciones.’
CPEDRAPost author
L’EVOLUCIÓ DE GUATEMALA
-malgrat l’interès de l’article heu estat pocs i poques de vosaltres que l’heu utilitzat com a treball-
FRANCESCO MOTTA sintetitza: ‘…La violència s’apoderà de Guatemala, una de les causes fou que els qui tenien el poder econòmic agrari van condemnar als camperols a sobreviure amb la poca producció agrària que tenien. (…) Moltes persones de Guatemala donaven suport al sindicat agrari ja que estaven en contra de l’oligarquia. Guatemala s’ha convertit en un pais ple de conflictes socials.’
JAQUELINE GOMES veu com el text diu: ‘L’evolució històrica de Guatemala mostra com a principal característica l’absència crònica d’un projecte d’Estat nacional que doni cabuda a tota la societat, fet que ha fomentat una tensió social latent que ha provocat que la violència s’hagi instal·lat de forma permanent en la vida del país.’
TERESA RIBERA acaba: ‘…Realment és una estadística molt exagerada tenint en compte que més de 100.000 persones han estat afectades, i també molta gent ha fugit i ha emigrat a d’altres països per sobreviure.’
CPEDRAPost author
LA GLOBALITZACIÓ
-pocs i poques de vosaltres heu mostrat gaire interés per aquest tema del dossier, aquí una petita mostra del millor-
HAMZAH EL AMERANY diu: ‘Desde finales el siglo XX el origen de los movimientos migratorios está en la globalitzación económica. En los paises pobres no hay practicamente expectativas de mejora económica. Pero tampoco puede mejorar el sector agrícola, por la falta de suelo cultivable…’
JUAN CARLOS RIUZ sintetitza: ‘La globalització és un procés que suposa la interconnexió en tots els àmbits i de tots els països, especialment dels del primer i segon món. Això ha estat possible gracies a l’abaratiment dels transports…’
CPEDRAPost author
EL MARROC
-quina llàstima! quiasi no m’heu deixat on escollir…-
MALAK TAHRI, però ens fa una bona aportació: ‘És un país que col·locaria al segon món (…) encara no ha millorat prou, però s’està millorant. Per xemple, les persones que es trobaven en condicions de misèria i que emigraven, ara la majoria torna…’
CPEDRAPost author
TEXTOS SOBRE LES DONES IMMIGRANTS
-aquest ha estat l’èxit de la setmana-
ALEJANDRA LONDOÑO afirma: ‘Les dones emigrades ja es veuen capacitades per pendre les decisions de marxar per elles mateixes, ja que abans ho feien perquè anaven amb els seus marits, companys, etc…’
PILAR CARRILLO ens explica: ‘Muchas personas buscan en su vida un mejor futuro y para ello tienen que sacrificar algunas cosas, las mujeres se sienten ahora en el deber de dar un mayor alcance a sus vidas, y también para los suyos. (…) viajan, buscan un trabajo y a la vez intentan acostumbrarse a su nuevo estilo de vida que han escogido aunque creo que su lugar de origen y sus costumbres nunca las olvidan…’
GIOVANNA OSCO reflexiona: ‘…Sobretot, un greu problema es produeix quan una dona ve d’un país que no és de la Unió Europea, ja que poden ser considerades com amenaces a la integritat cultural. Tot això es deu a que les investigacions sempre s’han fet d’una manera massa tradicional, però ara ja va sent diferent.’
CPEDRAPost author
EL PERÍODE D’ENTREGUERRES
-etapa essencial en la història del segle XX-
MARTÍN MENES ens explica: ‘…és el període que comprèn des del final de la Primera Guerra Mundial (1920 aprox.) fins l’inici de la Segona G.M. (1939). A l’inici d’aquesta etapa es formà la URSS i els països decideixen formar un organisme monetari internacional per tal de recuperar el valors de les monedes de cada país; la concòrdia era il·lusoria. Després es produeix el Crac de 1929 a la borsa de N.York i seguirà la depressió econòmica (…) apareix Adolf Hitler. Els seus plans d’expansió agressius fan que comenci la Segons Guerra Mundial.’
CARLOS RAMIREZ ens fa una interessant aportació. http://www.historiasiglo20.org/EG/1919-24.htm
CPEDRAPost author
LES DUES AMÈRIQUES
-sembla que ha estat una proposta interessant per a molts i moltes de vosaltres-
MILAGROS ORTEGA començaria aquest capítol: ‘…dividia el continant americà en dues civilitzacions irreconciliables: l’anglosaxona, protestant, desenvolupada i individualista del Nord, i la llatina, catòlita, subdesenvolupada i comunitària del Sud. Es manté durants el segle XX (…) basada en la vella disputa del nou món.’
HAMZAH EL AMERANY actualitza: ‘Es diu dos amèriques perquè en el segle XX el continent es caracteritza per dos fenòmens contradictoris, per una banda al nord s’establiran grans democracies estables i riques, mentre que al centre i sud en molts dels seus països es sofrirà diversitat de situacions dictatorials i l’aparició d’homes forts de tot tipus.’
El grup de LUIS REYES, ANDHERSON DAVILA, SAMANTHA VIZACAINO, ANGELITO PÉREZ I LEONARDO MEDINA ens volen explicar: ‘Hispanoamérica es una región cultural integrada por las naciones americanas de habla española, se trata de un territorio integrado por 19 paises. En todos ellos el español es el idioma oficial, sin perjuicio de la existencia de comunidades, principalmente indígenas, que hablan su lengua tradicional, a veces de manera exclusiva. El termino debe distinguirse de América Latina, que incluye a las naciones de habla hispana, portuguesa y francesa.’
ANDREU NAVEDA per acabar: ‘…malgrat sigui un continent les diferències que hi ha tan polítiques com económiques són tan grans que es diferencíen anomenant-se Amèrica del Nord i del Sud.’ A més cal felicitar-lo per el bon mapa del la zona que ha realitzat.
CPEDRAPost author
LES GENERACIONS
-un petit viatge pel temps i les històries anònimes-
DOUAA EL AMRANI interpreta: ‘Generació 1. El periode que explica aquest testimonu és conegut i clar, l’època de Franco, un dictador (…) Generació 3. La nostra; en aquest període l’Islam, millor dit les comunitat islàmiques estan reprimides. Des del món occidental se les margina per la seva mentalitat tancada. Però tot i així evolucionen…’
GÉNESIS COLÓN aporta: ‘Generació 2. Aquest relat explica el testimoni d’una dona víctima de la injustícia. Tenia una filla embarassada de vuit mesos i se la van emportar cap a la presó. Van buscar-la desesperadament, però, sense cap resposta (…) Només vol justícia i saber si el seu net o neta és viu.’
JAVIER CERVANTES diu: ‘Generació 1. És el final de guerra, eren uns temps dolents (…) es tenia que emigrar per buscar una nova vida, per millorar…’
REGULACIÓ DEL DRET AL REAGRUPAMENT FAMILIAR O LA ‘MALEDICCIÓ LEGAL’ DE LES DONES IMMIGRADES
-Aquest ha estat el text preferit de treball aquesta primera setmana de febrer-
Cal resaltar aportacions de:
GIOVANNA OSCO: ‘…Tot això bé, a que si hi ha una llei que ajuda al reagrupament familiar, però que si la dona és la reagrupada no té permís per a treballar. La única feina que pot fer és de tipus domèstic. A més, aquesta feina no està gens valorada. Sempre s’ha dit que aquest treball és per dones. (…) Si la llei obliga a una dona a dependre d’un home, aquesta persona pot pensar que ell té tot el control, que la pot dirigir com si fos de la seva propietat.’
RAQUEL RODRIGUEZ conclou: ‘…Per això hi ha tanta violència per part dels homes i tantes dones mortes perquè creuen tenir poder sobre ella.’
SAFA CHETAT insisteix: ‘…Les dones són més vulnerables davant la violència.’
JUAN CARLOS RIUZ sintetitza el problema: ‘…Els tràmits duren un any. El permís de reagrupament no et permet treballar fins que passa un temps. Però els homes tenen millors oportunitats…’
MIRIAM TORREQUEBRADA aixeca la veu: ‘…Això si que no és just i hem de lluitar contra la desigualtat que propicia aquesta situació… si la dona no pot treballar implica que no porta diners i no pot ajudar a treure la familia endavant.’
GRAFICA DEL CRAC DE 1929
-una opció aquesta més minoritària en les vostres preferències-
LUCERITO SANTILLAN comenta: ‘Aquesta caiguda va començar amb la baixada del preu dels valors que es cotitzaven a la borsa de Wall Street. Les accions van baixar el seu valor, els negocis van tancar… Això no només va afectar als països desenvolupats com els EEUU, sinó que també va traslladar el problema a d’altres països en vies de desenvolupament (…) va portar conseqüències, com ara la dels moviments migratoris de gent que volia superar la seva pobresa.’
JORGE FERNANDEZ explica: ‘…degeneró en la mayor crisis mundial. (…) La caida masiva del valor de las acciones arruinó a muchísimos inversores, cerró empresas y bancos, condenó al paro a millones de personas, trasladó el mismo problema a muchas naciones.’
L’EVOLUCIÓ DE GUATEMALA
-malgrat l’interès de l’article heu estat pocs i poques de vosaltres que l’heu utilitzat com a treball-
FRANCESCO MOTTA sintetitza: ‘…La violència s’apoderà de Guatemala, una de les causes fou que els qui tenien el poder econòmic agrari van condemnar als camperols a sobreviure amb la poca producció agrària que tenien. (…) Moltes persones de Guatemala donaven suport al sindicat agrari ja que estaven en contra de l’oligarquia. Guatemala s’ha convertit en un pais ple de conflictes socials.’
JAQUELINE GOMES veu com el text diu: ‘L’evolució històrica de Guatemala mostra com a principal característica l’absència crònica d’un projecte d’Estat nacional que doni cabuda a tota la societat, fet que ha fomentat una tensió social latent que ha provocat que la violència s’hagi instal·lat de forma permanent en la vida del país.’
TERESA RIBERA acaba: ‘…Realment és una estadística molt exagerada tenint en compte que més de 100.000 persones han estat afectades, i també molta gent ha fugit i ha emigrat a d’altres països per sobreviure.’
LA GLOBALITZACIÓ
-pocs i poques de vosaltres heu mostrat gaire interés per aquest tema del dossier, aquí una petita mostra del millor-
HAMZAH EL AMERANY diu: ‘Desde finales el siglo XX el origen de los movimientos migratorios está en la globalitzación económica. En los paises pobres no hay practicamente expectativas de mejora económica. Pero tampoco puede mejorar el sector agrícola, por la falta de suelo cultivable…’
JUAN CARLOS RIUZ sintetitza: ‘La globalització és un procés que suposa la interconnexió en tots els àmbits i de tots els països, especialment dels del primer i segon món. Això ha estat possible gracies a l’abaratiment dels transports…’
EL MARROC
-quina llàstima! quiasi no m’heu deixat on escollir…-
MALAK TAHRI, però ens fa una bona aportació: ‘És un país que col·locaria al segon món (…) encara no ha millorat prou, però s’està millorant. Per xemple, les persones que es trobaven en condicions de misèria i que emigraven, ara la majoria torna…’
TEXTOS SOBRE LES DONES IMMIGRANTS
-aquest ha estat l’èxit de la setmana-
ALEJANDRA LONDOÑO afirma: ‘Les dones emigrades ja es veuen capacitades per pendre les decisions de marxar per elles mateixes, ja que abans ho feien perquè anaven amb els seus marits, companys, etc…’
PILAR CARRILLO ens explica: ‘Muchas personas buscan en su vida un mejor futuro y para ello tienen que sacrificar algunas cosas, las mujeres se sienten ahora en el deber de dar un mayor alcance a sus vidas, y también para los suyos. (…) viajan, buscan un trabajo y a la vez intentan acostumbrarse a su nuevo estilo de vida que han escogido aunque creo que su lugar de origen y sus costumbres nunca las olvidan…’
GIOVANNA OSCO reflexiona: ‘…Sobretot, un greu problema es produeix quan una dona ve d’un país que no és de la Unió Europea, ja que poden ser considerades com amenaces a la integritat cultural. Tot això es deu a que les investigacions sempre s’han fet d’una manera massa tradicional, però ara ja va sent diferent.’
EL PERÍODE D’ENTREGUERRES
-etapa essencial en la història del segle XX-
MARTÍN MENES ens explica: ‘…és el període que comprèn des del final de la Primera Guerra Mundial (1920 aprox.) fins l’inici de la Segona G.M. (1939). A l’inici d’aquesta etapa es formà la URSS i els països decideixen formar un organisme monetari internacional per tal de recuperar el valors de les monedes de cada país; la concòrdia era il·lusoria. Després es produeix el Crac de 1929 a la borsa de N.York i seguirà la depressió econòmica (…) apareix Adolf Hitler. Els seus plans d’expansió agressius fan que comenci la Segons Guerra Mundial.’
CARLOS RAMIREZ ens fa una interessant aportació.
http://www.historiasiglo20.org/EG/1919-24.htm
LES DUES AMÈRIQUES
-sembla que ha estat una proposta interessant per a molts i moltes de vosaltres-
MILAGROS ORTEGA començaria aquest capítol: ‘…dividia el continant americà en dues civilitzacions irreconciliables: l’anglosaxona, protestant, desenvolupada i individualista del Nord, i la llatina, catòlita, subdesenvolupada i comunitària del Sud. Es manté durants el segle XX (…) basada en la vella disputa del nou món.’
HAMZAH EL AMERANY actualitza: ‘Es diu dos amèriques perquè en el segle XX el continent es caracteritza per dos fenòmens contradictoris, per una banda al nord s’establiran grans democracies estables i riques, mentre que al centre i sud en molts dels seus països es sofrirà diversitat de situacions dictatorials i l’aparició d’homes forts de tot tipus.’
El grup de LUIS REYES, ANDHERSON DAVILA, SAMANTHA VIZACAINO, ANGELITO PÉREZ I LEONARDO MEDINA ens volen explicar: ‘Hispanoamérica es una región cultural integrada por las naciones americanas de habla española, se trata de un territorio integrado por 19 paises. En todos ellos el español es el idioma oficial, sin perjuicio de la existencia de comunidades, principalmente indígenas, que hablan su lengua tradicional, a veces de manera exclusiva. El termino debe distinguirse de América Latina, que incluye a las naciones de habla hispana, portuguesa y francesa.’
ANDREU NAVEDA per acabar: ‘…malgrat sigui un continent les diferències que hi ha tan polítiques com económiques són tan grans que es diferencíen anomenant-se Amèrica del Nord i del Sud.’ A més cal felicitar-lo per el bon mapa del la zona que ha realitzat.
LES GENERACIONS
-un petit viatge pel temps i les històries anònimes-
DOUAA EL AMRANI interpreta: ‘Generació 1. El periode que explica aquest testimonu és conegut i clar, l’època de Franco, un dictador (…) Generació 3. La nostra; en aquest període l’Islam, millor dit les comunitat islàmiques estan reprimides. Des del món occidental se les margina per la seva mentalitat tancada. Però tot i així evolucionen…’
GÉNESIS COLÓN aporta: ‘Generació 2. Aquest relat explica el testimoni d’una dona víctima de la injustícia. Tenia una filla embarassada de vuit mesos i se la van emportar cap a la presó. Van buscar-la desesperadament, però, sense cap resposta (…) Només vol justícia i saber si el seu net o neta és viu.’
JAVIER CERVANTES diu: ‘Generació 1. És el final de guerra, eren uns temps dolents (…) es tenia que emigrar per buscar una nova vida, per millorar…’