Mitjans

Aquest trimestre els nens i nenes de l’escola ens van encomanar de fer l’actuació que es fa cada any a la font d’en Sidro (apadrinada per l’escola dins del projecte Fonts) a la nostra aula. Ens van demanar que féssim uns cartells per identificar els arbres de la font.

A partir d’aquesta necessitat hem desenvolupat tot el nostre projecte. Per fer-ho hem obert aquest bloc.

Hem seguit aquest guió:

1. Primera sortida a la font
2. Comencem a escriure el bloc
3. Com podem fer els cartells?
4. Autorització del propietari
5. Pressupost dels cartells i elecció
6. Segona sortida a la font
7. Instància a l’Ajuntament per fer quatre cartells
8. Canviem el bloc
9. Fem els codis QR
10. La rúbrica d’avaluació
11. Anem a buscar la instància
12. Ja podem encarregar els cartells
13. Les imatges de la càmera de visió nocturna

A continuació hi ha una explicació de cada pas escrita pels nens i nenes i els documents que n’han sorgit.

1. Primera sortida a la font d´en Sidro.

Vam anar a la font d’en Sidro i vam identificar 3 arbres vam fer servir una guia per identificar els 3 arbres. Eren el pi roig, l auró blanc i pollancre.

2. Comencem a escriure el bloc

Vam fer un bloc. En aquest bloc i hem escrit informació dels arbres. Els cartells tindran un codi QR per obrir el bloc.

3. Com podem fer els cartells?

Primer li vam demanar a la Maria, la mare d’en Martí, si ens podia fer els cartells.

Ella ens va dir que ens podria ajudar l’Albert, el pare d’en Bruc, a fer els cartells.

Li hem escrit molts correus i ens va fer un croquis.

croquis

4. Autorització del propietari.

Vam escriure una carta formal al Dani  demanant-li si podíem ficar cartells i ens va dir que sí.

 

5. Pressupost dels cartells i elecció.

L’Albert ens va dir que podíem fer cartells de vinil, lletres calades o lletres a part i també de ferro o d’inox. Després l’Albert ens va enviar els preus i nosaltres van triar els cartells d’inox i lletres calades.

6. Segona sortida a la font d’en Sidro.

Vam demanar ajuda al Ramon da la Bauma . Ens va posar una càmera nocturna per veure els animals  que passaven per la font. També ens va ajudar a identificar els arbres.

Vam veure que ens havíem  equivocat en el pollancre i vam veure que no ho era i era un avellaner, no el podem identificar perquè és un arbust. Després vam identificar el roure i la moixera.

7. Instància a l’Ajuntament per fer quatre cartells.

Vam preparar una instantània per l’Ajuntament per si ens ajudaven a   pagar els cartells.

Vam portar la instància i ens van  posar un segell.

8. Canviem el bloc.

Desprès de la sortida amb el Ramon vam treure el pollancre i vam posar la moixera i el roure.

9. Fem els codis QR.

Quan vam acabar el bloc vam obrir una pàgina web que ens va crear els 4 codis QR. Vam guardar els codis en un pen per posar-los als cartells.

10. La rúbrica d’avaluació.

Vam fer una rúbrica per saber què hem après i després vam escriure què havíem après. Ens va servir per què cadascú sàpiga què havíem après i què millorar.

11. Anem a recollir la instància!

Ens han trucat de l’Ajuntament perquè anem a recollir la instància. Hi anem tots a buscar-la, ens donen un full amb resposta i ens fan signar conforme ho hem anat a recollir.

.

Estem molt contents perquè l’Ajuntament ens ho pagarà!

12. Ja podem encarregar els cartells.

Després de venir de l’Ajuntament hem decidit escriure un correu a l’Albert i encarregar-li els cartells. Estem molt contents!

13. Les imatges de la càmera de visió nocturna

Després d’anar a buscar la càmera hem descarregat les fotos i els videos i hem tingut moltes sorpresses!

Hem vist:

LA GUINEU (Iris, Maria i Dàlia)

Les guineus, guilles o raboses són mamífers. Actualment estan representades per unes 27 espècies que es troben en gairebé tots els continents, encara que la més estesa és la guineu roja o guineu comuna que habita Europa i Nord-Amèrica.

 Característiques generals

La majoria de les guineus viuen entre dos i tres anys, encara que poden arribar a aconseguir els deu anys, o fins i tot sobrepassar aquesta edat en captivitat. Els seus trets típics inclouen un fi musell i una espessa cua.  Altres característiques físiques varien segons el seu hàbitat. No són usualment animals de ramat. Són solitaris caçant la seva presa. Emprant una tècnica de salt practicada des d’una edat molt primerenca, són capaces de matar la seva presa ràpidament. S’alimenten així mateix de llagostes, de fruita i baies.

 EL PORC SENGLAR (Yara, Gabi i Aleix)

El senglar, porc senglar o porc salvatge, porc fer o, en valencià, porc jabalí (sus scrofa) és un mamífer present a Europa, que  es diu així   per menjar glans. És de mida mitjana, amb un cap gros i allargat, amb ulls molt petits. El coll és gruixut i les potes són molt curtes, les del davant més llargues, que les del darrere, a diferència del porc domèstic, que té més desenvolupada la part posterior del cos.

El senglar compensa la seva poca visió amb un important desenvolupament de l’olfacte, que li permet detectar aliment, com ara tòfones o vegetals, i animals sota terra. O fins i tot enemics a més de 100 metres de distància.

Els seus pèls són gruixuts i negres mesurant entre 10 i 12 mm. El color del pelatge és molt variable i va des de colors grisencs a negre fosc, passant per colors rogencs i marrons.

 LA GENETA (Aina, Marc i Guim)

 La geneta comuna també anomenada gat mesquer o gat moro al País valencià ,és un mamífer carnívor. Es consideren l’espècie moderna mes propera als avantpassats extints comuns dels carnívors la geneta és present a la península ibèrica , a les Illes Balears i a França.

DESCRIPCIÓ

És un animal llarg i prim , amb una cua generalment tan llarga com la resta del cos , que té l’aparença d’un gat amb l’excepció de la cara, que és més allargada. El seu pelatge és gris pàl·lid i molt suau, i té taques negres i anells, també negres, a la cua. Té un cap petit, uns ulls i unes orelles grosses, i unes potes curtes amb urpes retràctils. Els mascles són més grans que les femelles i els joves tenen un color gris més fosc que el dels adults. És extremadament flexible. El seu cos pot arribar als 55-60 centímetres de llargada que iguala o supera la cua.

MERLES (Aleix, Yara i Gabi)

La merla o merla negra és un membre europeu de la família dels túrdids. Mesura entre 18-25 cm, pesa entre 85-115 grams . Els mascles adults són completament negres, si exceptuem el bec groc així com un cercle  també groc al  voltant dels ulls. La femella és bruna amb esquitxos negres a la part inferior.

CABIROL (Dàlia, Iris i Maria)

El cabirol s’alimenta bàsicament de  fulles d’arbusts i arbres petis, així com de baies i de brots tendres. També pot menjar herba, però prefereix arbusts. A l’estat adult, el cabirol té una alçada de només 76 centímetres com a màxim i un pes d’entre 15 i 30 quilos. Els mascles presenten banyes petites de tres puntes que muden cada any a principis de l’hivern i s’han acabat de desenvolupar ja quan comença la primavera. Són característics els sons que emeten els dos sexes, similars a un lladruc.

RATOLÍ (Aina, Marc i Guim)

Comptant el cap i el cos, fa entra 6,5 i 11 cm de llargària. El pes pot oscil·lar entra 14 i 28 g. La cua és bicolor. Ulls grossos, negres i molt prominents. Coloració força variable. Les femelles solen ser sensiblement més voluminoses  que els mascles.

Aquí podeu veure com hem fet per buscar i escriure aquestes informacions:

14. Anem a la Font a plantar els cartells!!!!

Finalment el 2 de maig a la tarda hem anat a la Font d’en Sidro a plantar els cartells per poder identificarà cada arbre. Us convidem a anar a la font a veure’ls!