Daily Archives: 26 November 2007

L’Edat Mitjana: la vida a les ciutats, els artesans i els gremis.

LES CIUTATS

A  partir  dels  segles XI i XII  les  tèniques i els  instruments  agrícoles  van  millorar molt. Gràcies a això les collites augmentaren i els pagesos van poder començar a intercambiar  els  sues  productes.

Aquestes solien construir-se en encreuments de camins o en indrets d’accès fàcil i molts artesans i comerciants s’hi instal·laven.

Els habitants de les ciutats eren lliures, és a dir, no depenien de cap senyor feudal.

Així va néixer un nou grup social: la burgesia, dedicada a les activitats artesanes i mercantils.

ARTESANS I GREMIS 

A les ciutats hi vivien els  mercaders  i  els  artesans (vinaters, ferrers, fusters, orfebres…) que  treballaven als tallers,on elaboraven  i  venien els productes que fabricaven.

El  mestre artesà era l’únic que podia tenir taller. Els oficials  i  els aprenents  treballaven  sota les seves ordres i aspiraven a ser mestres quan haguessin après perfectament l’ofici.

 

L’Edat Mitjana: la vida dels pagesos.

ELS PAGESOS 

Els pagesos, tot el que necessiten s’ho construeixen,  una casa, la roba, les eines per treballar al camp, les granges, etc. 

La majoria dels pagesos eren serfs. Vivien en petits pobles i granges , en teritoris que pertanyen a un castell o monestir.

A l’edat mitjana una bona part de la població la formaven pagesos, que s’ ocopaven de conrear i de cuidar el bestiar.

L’AGRICULTURA I LA RAMADERIA 

Conrreaven bassicament cereals (blat i ordi) i llegums (mongetes, cigrons i pèols).

La produccio ogricola era escassa, perquè els instruments eren rudimentaris i gairebé mai no utilitzaben adobs.

L’agricultura depenia dels fenòmens naturals.

Moltes vegades hi havien anys de males collites; aleshores els pagesos passaven fam i patien malalties terribles, comla pesta, que causaven unes grans mortaldats.

 

L’Edat Mitjana: els monestirs i la vida dels monjos

ELS MONJOS

A l’Edat Mitjana, de la població dels regnes peninsulars del nord era de cristians i l’esglèsia tenia un paper molt important en la societat.

Les edificacions dels monestirs  es construien al voltant de les esglèsies i tenien tot el que es necessitaba per a la vida dels monjos: graner, estrable, molí, biblioteca, infermeria, habitacions…

El cor del monestir era el claustre on els monjos llegien i reçaven en silenci.

 

 LA VIDA DELS MONJOS

Els monjos havien de dur un hàbit que els identificava i seguir unes normes i uns  horaris molt estrictes.

Els monestirs van ser uns centres  culturals molt importants en una època en què la mayoria de la població era analfabeta.