LA SOCIETAT FEUDAL

Durant l’Edat Mitjana als comtats catalans i a tots els altres regnes cristians del nord de la península ibèrica hi havia una societat de tipus feudal, formada pels nobles, els monjos i els pagesos.

En el lloc més important de la societat s’hi situa el rei, que era la màxima autoritat.

Per sota hi havia tres estaments i era molt dijícil passar de l’un a l’atre:

• Els nobles, encarregats de fer la guerra;

• Els monjos, dedicats a l’oració i a la lectura;

• Els pagesos, que treballaven la terra.

SENYOR I CAVALLERS

L’època medieval va ser un temps d’inseguretat i de lluites. Per això, els monarques cofiaren la defensa dels seus territoris als nobles.

Els nobles havien de jurar fidelitat al rei, el qual, com a recompensa, els oferia terres (feus).

Els nobles que tenien un feu eren senyors feudals. Vivien en un castell i s’envoltaven de cavallers que els oferien els seus serveis militars a canvi de terres.

Les terres dels feus les treballaven pagesos, la majoria dels quals eren serfs. Depenien del seu senyor i havien de pagar-li impostos a canvi de protecció.

 ELS CASTELLS FEUDALS

Els castellsestaven emurallats, tenien torres  de defensa i, sovint, un fossat. Les dependències del castell se situaven al voltant d’un  gran pati central.

A la torre de l’homenatge  hi vivia  el senyor i la seva familia hi rebia el cavallers i comvidats.