Contesta les preguntes
_______________________________________
_________________________________________
L’Edat Mitjana: Preguntes
Leave a reply
L’Edat Mitjana: la vida a les ciutats, els artesans i els gremis.
LES CIUTATS
A partir dels segles XI i XII les tèniques i els instruments agrícoles van millorar molt. Gràcies a això les collites augmentaren i els pagesos van poder començar a intercambiar els sues productes.
Aquestes solien construir-se en encreuments de camins o en indrets d’accès fàcil i molts artesans i comerciants s’hi instal·laven.
Els habitants de les ciutats eren lliures, és a dir, no depenien de cap senyor feudal.
Així va néixer un nou grup social: la burgesia, dedicada a les activitats artesanes i mercantils.
ARTESANS I GREMIS
 |
A les ciutats hi vivien els mercaders i els artesans (vinaters, ferrers, fusters, orfebres…) que treballaven als tallers,on elaboraven i venien els productes que fabricaven.
El mestre artesà era l’únic que podia tenir taller. Els oficials i els aprenents treballaven sota les seves ordres i aspiraven a ser mestres quan haguessin après perfectament l’ofici.
L’Edat Mitjana: la vida dels pagesos.
ELS PAGESOS
Els pagesos, tot el que necessiten s’ho construeixen, una casa, la roba, les eines per treballar al camp, les granges, etc.
La majoria dels pagesos eren serfs. Vivien en petits pobles i granges , en teritoris que pertanyen a un castell o monestir.
A l’edat mitjana una bona part de la població la formaven pagesos, que s’ ocopaven de conrear i de cuidar el bestiar.
L’AGRICULTURA I LA RAMADERIA
Conrreaven bassicament cereals (blat i ordi) i llegums (mongetes, cigrons i pèols).
La produccio ogricola era escassa, perquè els instruments eren rudimentaris i gairebé mai no utilitzaben adobs.
L’agricultura depenia dels fenòmens naturals.
Moltes vegades hi havien anys de males collites; aleshores els pagesos passaven fam i patien malalties terribles, comla pesta, que causaven unes grans mortaldats.
L’Edat Mitjana: els monestirs i la vida dels monjos
ELS MONJOS
A l’Edat Mitjana, de la població dels regnes peninsulars del nord era de cristians i l’esglèsia tenia un paper molt important en la societat.
Les edificacions dels monestirs es construien al voltant de les esglèsies i tenien tot el que es necessitaba per a la vida dels monjos: graner, estrable, molí, biblioteca, infermeria, habitacions…
El cor del monestir era el claustre on els monjos llegien i reçaven en silenci.
LA VIDA DELS MONJOS
Els monjos havien de dur un hàbit que els identificava i seguir unes normes i uns horaris molt estrictes.
Els monestirs van ser uns centres culturals molt importants en una època en què la mayoria de la població era analfabeta.
L’Edat Mitjana: com era la societat medieval.
LA SOCIETAT FEUDAL
Durant l’Edat Mitjana als comtats catalans i a tots els altres regnes cristians del nord de la península ibèrica hi havia una societat de tipus feudal, formada pels nobles, els monjos i els pagesos.
En el lloc més important de la societat s’hi situa el rei, que era la màxima autoritat.
Per sota hi havia tres estaments i era molt dijícil passar de l’un a l’atre:
-
Els nobles, encarregats de fer la guerra;
-
Els monjos, dedicats a l’oració i a la lectura;
-
Els pagesos, que treballaven la terra.
SENYOR I CAVALLERS
L’època medieval va ser un temps d’inseguretat i de lluites. Per això, els monarques cofiaren la defensa dels seus territoris als nobles.
Els nobles havien de jurar fidelitat al rei, el qual, com a recompensa, els oferia terres (feus).
Els nobles que tenien un feu eren senyors feudals. Vivien en un castell i s’envoltaven de cavallers que els oferien els seus serveis militars a canvi de terres.
Les terres dels feus les treballaven pagesos, la majoria dels quals eren serfs. Depenien del seu senyor i havien de pagar-li impostos a canvi de protecció.
ELS CASTELLS FEUDALS
 |
Els castellsestaven emurallats, tenien torres de defensa i, sovint, un fossat. Les dependències del castell se situaven al voltant d’un gran pati central.
A la torre de l’homenatge hi vivia el senyor i la seva familia hi rebia el cavallers i comvidats.