El castell de Móra, d’origen andalusí, és documentat per primera vegada al voltant del 1060, quan el cavaller Mir Geribert, net del comte Borrell IV, va fracassar en l’intent de conquerir la fortalesa musulmana i va morir durant l’atac. L’any 1153, el castell de Móra va ser conquerit per l’exèrcit del comte de Barcelona Ramon Berenguer IV. El 1174 és documentat en una donació de diferents fortaleses de Tivissa, Garcia i Marça, i entre elles l’esmentat castell, del rei Alfons I a en Guillem de Castellvell.

Des de l’any 1174 fins al 1837 Móra d’Ebre i el seu castell, van formar part del territori senyorial conegut amb el nom de baronia d’Entença i del qual també hi van formar part, entre altres, els actuals municipis de Falset, Tivissa, Masroig, Marçà, Garcia, Móra la Nova, Pratdip, Guiamets i Vandellòs. En un principi aquest territori pertanyia a la família Castellvell però l’any 1242, amb el casament d’Alamanda de Castellvell amb Guillem d’Entença, totes les propietats passen a la família Entença. L’any 1313, tota la baronia d’Entença passà al comte de Prades, l’infant Ramon Berenguer, fill de Jaume II.

El primogènit del tercer Comte de Prades va morir abans que el seu pare i la baronia fou heretada el 1414 per la seva filla Joana de Prades que es va casar amb Joan Folc de Cardona i entroncà, d’aquest manera, la Baronia d’Entença amb el llinatge dels Cardona. A partir de la segona meitat del segle XVII el matrimoni de Catalina Antònia d’Aragó Folc de Cardona XIIa comtessa de Prades i XIXa senyora de la baronia d’Entença, amb Juan Francisco de la Cerda Enríquez de la Ribera, faria que la baronia passes a propietat de la castellana casa dels Medinaceli. Els següents propietaris de la baronia foren els Fernández de Córdoba i la mantingueren fins l’abolició dels senyorius entre els anys 1837 i 1841 en que l’Estat espanyol passà a ser senyor jurisdiccional.