L’escola com a bé comú, sigui quina sigui la seva estructura, ha de partir d’un referent poderós: els punts aprovats en la Convenció dels drets de l’Infant, ara fa 25 anys, els quals regeixen els principis bàsics de protecció, acompanyament i creixement personal de tots els infants del món. Els drets preferents on s’ha d’inspirar la comunitat educativa, per definir els espais, la dedicació i l’acompanyament com a garantia de futur.

És clar que de l’escola i de l’educació, per la importància que tenen totes dues se n’ha escrit i experimentat abastament, tant per part d’experts a nivell mundial com pels experts del nostre país, però també per part dels docents, que a partir de l’observació quotidiana a les aules contemplen, dins la seva tasca, l’anàlisi dels canvis socials que experimenten les seves comunitats, les condicions de vida de les famílies i l’ impacte de la desigualtat sociocultural dels seus alumnes. I no flaquegen a l’hora d’ innovar i contrastar noves experiències pedagògiques encaminades a la millora acadèmica per potenciar les destreses , les relacions, els valors i per preservar la igualtat d’oportunitats.