Quan les escletxes de sol i calor aterren als carrers els estudiants s’amaguen a casa seva. És temps d’exàmens.

A mitja primavera, l’olor a flors i a estiu, es confon amb la fragància que emeten els fulls de paper, tots els estudiants deixen de banda horaris, hàbits alimentaris, amics i gresca. És temps d’exàmens.

Comença el darrer tram del curs. Carregós. El cansament, l’estrès i les ànsies de llibertat comencen a fer estralls en la concentració. Es compten i (re)compten els dies i exàmens que falten per atrapar el dia que teniu marcat, des de fa molt, en la vostra agenda. Aquell és l’últim dia. I el primer.

Ara, toca posar tot l’esme que queda. Que segur que en teniu, i molt. Un últim esforç per acabar d’escalar la cima d’aquella muntanya que tant alta semblava. Ara, ja no us podeu fer enrere. No podeu defallir. Veureu que un cop a d’alt, l’horitzó de la vostra vida no tindrà fronteres.

Sí, venen exàmens, però anims, que ja queda molt poc.