El poblament més antic del municipi documentat fins ara es remunta 6.000 anys enrere i se situa en el temps del neolític, concretament en la cultura dels sepulcres de fossa, documentada pel doctor Pere Bosch i Gimpera, en una inhumació localitzada durant les obres de construcció del pont de les arcades. Els ibers crearen a Móra d’Ebre les primeres entitats de poblament, com així ho demostren les restes arqueològiques del poblat del Calvari; per contra, del llarg període de la romanització, no en queden restes monumentals tret dels vestigis a la vila romana dels Emportells, situada a prop del riu, al camí de les Sénies, on limiten els termes municipals de Móra d’Ebre i Benissanet.

Els àrabs deixaren una forta empremta en la vida local: explotacions agràries (lloc de Subarrec), indústria bladera (molins de nau),artesania de la terrissa i un castell, que formava part de la línia defensiva de l’Ebre i que al llarg de la història ha patit successives destruccions i posteriors reconstruccions. La reconquesta d’aquest tingué lloc el 1153 de la mà del comte de Barcelona Ramon Berenguer IV.

Durant l’edat mitjana, la vila va formar part de l’anomenada baronia d’Entença, la qual s’enfrontà contra els templers de Miravet i Ascó, els quals dominaven la riba dreta del riu. Aquesta lluita causà greus danys a la comarca, com també ho varen fer les guerres posteriors: la dels Segadors, la de Successió, la del Francès, les carlines i la Guerra Civil espanyola.

Altres esdeveniments crucials que afectaren l’esdevenidor de Móra i la seva comarca foren l’expulsió dels moriscos, l’any 1610 i la segregació dels Masos de Móra per constituir la població de Móra la Nova, l’any 1830.

Les posteriors guerres carlistes i la Guerra Civil de 1936-1939 causaren també certes conseqüències en la població.