La concentració de diòxid de carboni (CO2) a l’atmosfera ha assolit una nova fita en la història dels mesuraments científics, una marca negativa que certifica, segons tots els experts, la realitat d’un escalfament global de conseqüències impredictibles però cada vegada més preocupants. Aquesta setmana, la presència de CO2 en l’aire va arribar a les quasi 400 parts per milió de molècules en els registres de l’estació atmosfèrica Mauna Loa, a Hawaii, considerada l’epicentre mundial per a l’estudi dels gasos d’efecte hivernacle des que va començar a operar el 1958.
La xifra en si mateixa no es tradueix en una “amenaça immediata” per a l’ésser humà, tal com va explicar el geoquímic Ralph Keeling del Centre Oceanogràfic de San Diego, a Califòrnia, però és una dada simbòlica amb el qual els científics tracten de moure consciències. “És un llindar al qual no hauríem d’haver arribat. De fet, no caldria haver superat els 350”, va declarar Keeling, un dels responsables de l’informe publicat divendres per l’Administració Nacional d’Oceans i Atmosfera (NOAA, en anglès) dels EUA.