L’educació ambiental educa per un món més sostenible, i també més saludable. Els destins de l’ésser humà i el de la resta d’espècies estan vinculats. La crisi del coronavirus ha fet palesa la nostra fragilitat i ha reforçat el discurs de l’educació ambiental sobre la preservació dels ecosistemes i la biodiversitat, eina bàsica de mitigació de la transmissió de virus entre espècies.

L’educació ambiental ha de fer avinent a la població el fràgil equilibri de la nostra relació amb el medi. I li ha de fer arribar també un segon missatge, de caire més pragmàtic, sobre els canvis necessaris i sobre la forma en què hem d’assolir-los.

Ara, que estem superant una important crisi, fem evident que les crisis són sempre un trencament, una oportunitat per reflexionar sobre els errors i treballar per una realitat on tothom tingui cabuda, inclòs el planeta, que és el proveïdor de recursos per a la vida.

L’educació ambiental ha de promoure una visió de canvi global, de superació del sistema vigent i de planificació del futur des de la intel·ligència i l’ètica.