” L’home és l’únic que no només és tal com ell es concep, sinó tal com ell es vol i com es concep després de l’existència, com es vol després d’aquest impuls cap a l’existència; l’home no és altra cosa que el que ell es fa. Aquest és el primer principi de l’existencialisme. És també el que s’anomena la subjectivitat, que se’ns tira en cara sota aquest nom.

Però què volem dir amb això de que l’home té una dignitat més gran que la d’una pedra o d’una taula? Doncs volem dir que l’home comença per existir, és a dir, que comença per ser una cosa que es llança cap a un esdevenidor i que és conscient que es projecta cap al futur. L’home és abans de res un projecte que es viu subjectivament, en lloc de ser una molsa, una podridura o una coliflor; res existeix prèviament a aquest projecte; l’home serà tot allò que haurà projectat ser. “

Jean Paul Sartre, L’existencialisme és un humanisme, Edicions del 80, Barcelona