Abraham Lincoln va ser el setzè president dels Estats Units. Va introduir mesures que van donar com a resultat l’abolició de l’esclavitud i va aprovar la Tretzena Esmena a la Constitució l’any 1865. Va morir assassinat.

Adjunto una carta que va escriure al professor del seu fill el 1830. Tot i que va ser escrita fa més de 150 anys segueix sent una inspiració i sembla que es va escriure ahir.

” Estimat Professor, m‘agradaria que el meu fill aprengui que no tots els homes són justos ni tots són sincers, ensenyeu-li que per cada home dolent hi ha un heroi, i que per cada polític egoista hi ha un líder dedicat. També ensenyeu-li que per cada enemic hi ha un amic i que més val moneda guanyada que moneda trobada. Vull que aprengui a perdre i també a gaudir correctament de les victòries. Allunyi’l de l’enveja i que conegui l’alegria profunda de la feina ben feta. Feu que apreciï la lectura de bons llibres, sense que deixi d’entretenir-se amb els ocells, les flors del camp i les meravelloses vistes de llacs i muntanyes. Que aprengui a jugar sense violència amb els seus amics. Expliqui-li que val més una derrota honorable que una victòria vergonyosa. Que cregui en si mateix i les seves capacitats tot i que hagi de bregar contra tots. Ensenyi’l a ser bo i gentil amb els bons i dur amb els perversos. Proposi-li que no faci les coses perquè simplement altres ho fan, que sigui amant dels valors. Que aprengui a escoltar a tots però que, a l’hora de la veritat, decideixi per si mateix. Ensenyi’l a somriure i mantenir l’humor quan estigui trist i expliqueu-li que, de vegades, els homes també ploren. Ensenyi’l a ignorar els crits de les multituds que només reclamen drets sense pagar el cost de les seves obligacions. Tràctil bé però no el mimi, deixi’l que es faci fort ell solet.  Parli amb ell del valor i del coratge però també de la paciència, la constància i la sobrietat. Entenc que li estic demanant molt, però faci tot el que pugui “.

Ben agraït,  Abraham Lincoln, 1830.