La capacitat del nostre fill o alumne té molt a veure amb l’esforç, però també amb la consciència de la necessitat que tant li falta sovint. Aquesta necessitat que ha de saber-se i sentir abans de posar un esforç, requereix una dosi de motivació suficient. Els nens i adolescents d’avui necessiten una motivació nova. Estudiosos del tema diuen que hi ha moltes actituds que solem emprar per motivar els fills o alumnes que aconsegueixen l’efecte contrari. I a l’inrevés, moltes actituds al nostre abast no se solen emprar, tot i que serien d’enorme eficàcia.
Què evitar ?
Segons alguns autors, per motivar de veritat a un nen d’avui, per tal que aquest es faci conscient de la necessitat que té de posar un esforç determinat i ser capaç d’una meta, els pares o educadors hauríem d’evitar expressions com: Tu pots. Aquesta és la teva oportunitat. Ara és el moment. Ets capaç. Només has de posar-te. Si fessis això com fas allò… Estem amb tu. No et preocupis, no passarà res. Tothom pot, tu no ets menys. Ànim, demostra’ls que no ets ximple o incapaç. Si tots han pogut, tu també podràs. A mi també em costava i al final ho vaig aconseguir posant esforç etc. Totes aquestes expressions d’alè, que no de motivació, no fan més que incrementar la por de fracassar en el nen i adolescent. Es tracta d’expressions que tenen com a protagonista les expectatives de l’adult, no la capacitat real del fill o alumne. Saber que els altres esperen un èxit no fa al nen capaç d’aconseguir-ho, necessita saber per què, per a què i com afrontar el repte.
Què fer ?
Aquests mateixos estudiosos de la temàtica proposen solucions determinades:
Indirectament:
1. Manifestar la nostra satisfacció cada vegada que faci alguna cosa bé. Sobretot, si hova fer voluntàriament. 2. Demanar-li a qualsevol edat que faci coses difícils. Tasques que pugui fer i que altres a la seva mateixa edat no fan encara. 3. Dir-li que confiem que actuarà bé. Perquè sap com s’ha de portar i és bo i intel · ligent. Que confiem que es portarà com la seva consciència li dicti, que aconseguirà ajudar i agradar a molts, començant per ells mateixos, nosaltres i altres. 4. Encara que ens hagi fallat sovint, no transmetre-li que creiem que pot fallarnos de nou. Per tant, pensar sempre que actuarà bé aquesta vegada per maduresa, encara que en el passat no ho hagi fet. 5. Preguntant a qualsevol edat la seva opinió, encara que siguem després nosaltres els que decidim en solitari.
Directament:
6. Convèncer de la fórmula: Esforç + Necessitat = Capacitat. Que serà capaç del que es proposi si troba la necessitat real d’aconseguir-ho i posa l’esforç que aquest èxit exigeix. 7. Relacionar allò que li demanem amb alguna cosa que sigui del seu interès o gust. 8. Presentar les coses com a difícils i valuoses, fins a provocar la seva curiositat. 9. Relacionant el que li proposem amb el seu entorn i amb la satisfacció i orgull que sentiran persones molt apreciades per ell. 10. Provocar preguntes sobre per què fer allò. 11. Explicar que el que se li proposa és assequible perquè és un pas més d’alguna cosa que ja va fer bé abans. 12. Que pot aconseguir-ho perquè té ja de fet la manera de ser que allò exigeix. 13. Dir-li que li reportarà prestigi personal. 14. Que li proposem, no li manem, perquè el concepte que tenim d’ell, basat en la realitat més objectiva, ens anima a fer-ho. I si no ho aconsegueix, això no canviaria el concepte que tenim sobre ell. Un concepte que millorarà pel sol fet que ho intenti. 15. Deixar marge per triar la seva pròpia manera de fer les coses. 16. Acostumar-lo a rebre conseqüències afectives satisfactòries, més que materials, cada vegada que faci alguna cosa bé. 17. Recompensar pels seus èxits i mostrar una reacció neutra davant els seus fracassos. 18. Ensenyar a triar, assumint en fer-ho les conseqüències de les seves eleccions. 19. Assegurar, en el que estigui a les nostres mans, que carrega amb les conseqüències de les seves accions lliures. 20. Animar a que comenci el que creu que serà molt difícil. Perquè l’intent ja és molt valuós. 21. No pretendre que faci el que nosaltres faríem i molt menys com ho faríem nosaltres.
Totes aquestes són accions que qualsevol pare o educador podria posar en marxa per motivar eficaçment a qualsevol nen i adolescent, per fer-lo capaç de tantes coses com vol aconseguir i sovint no troba la força o la manera d’aconseguir-les, experimentant a canvi una gran frustració que si no aprèn a tolerar el portarà a una espiral d’infelicitat.
Aquests mateixos estudiosos també ens diuen que la teoria sempre és el mes fàcil, la pràctica no ho és tant.