Aquest comentari ha de ser lliurat el dia 4 de febrer.

El desaparegut Julius Nyerere, exmestre d’escola i venerat primer president de la República Unida de Tanzània, va dir: «L’educació no és una manera d’escapar-se de la pobresa del país; és una manera de combatre-la». Sabem que més de 110 milions d’infants en edat escolar del món en desenvolupament no van a escola i que la majoria d’ells treballen. També sabem que cada any que un nen va a escola es redueixen notablement les probabilitats que acabi en un estat de servitud econòmica. L’educació és un dret de cada nen; res no pot comparar-s’hi ni competir-hi i, quan és de bona qualitat i apropiada a les vides infantils, pot realment combatre la pobresa. L’educació amplia els mitjans d’acció, ja que obre noves possibilitats i oportunitats perquè els nens i nenes participin i contribueixin, en la mesura que puguin, sense obstacles per raons de classe o de sexe. En el Conveni sobre l’eliminació de les pitjors formes de treball infantil, es reconeix plenament el poder de l’educació i s’assenyala que la solució a llarg termini per a l’explotació infantil està en el creixement econòmic sostingut, que condueix al progrés social, i, en particular, en la mitigació de la pobresa i en l’educació universal. […] En la lluita contra el treball infantil i l’explotació dels infants, l’educació ha d’obrar d’acord amb mesures mundials per esmorteir les pressions sobre els països pobres, mitjançant accions com un intercanvi comercial més equitatiu, una assistència més àmplia, millors polítiques d’inversió i uns preus més estables dels productes bàsics.

UNICEF. Progrés de les nacions. 2000.