Extret d’un article de L’educació del segle XXI.

A quin model educatiu aspirem? Per a què eduquem? Quin tipus de persones estem formant? Per formar persones felices i compromeses amb el que les envolta, cal fomentar habilitats com l’esperit crític, l’autonomia, la responsabilitat.

Per respondre aquestes preguntes cal qüestionar-se, en primer lloc, quin model educatiu busquem: 1. l’escola ha de ser un espai d’ensenyament, en el que es transmeten coneixements, valors, habilitats, etc. de forma unidireccional, i en el que el gruix de l’acció educativa recau sobre el professorat? 2. o bé ha de ser un espai d’aprenentatge on l’alumnat juga un paper molt més actiu?
L’educació del segle XXI ha de prioritzar que l’alumnat mateix sigui el protagonista de l’aprenentatge, perquè d’aquesta manera esdevingui autònom i responsable. Fent una analogia amb el dilema xinès del peix i la canya (una persona pot considerar que és més profitós ensenyar algú a pescar, que no pas donar-li un peix), podem concloure que l’educació ha de tendir no tant a transmetre coneixements, com a motivar i capacitar l’alumnat per l’aprenentatge.
D’entrada pot semblar que afavorir la felicitat, l’autonomia, l’esperit crític i la responsabilitat dels alumnes és una tasca fora de les competències del professorat. Cal recordar, però, que incidir en aquests aspectes és una manera de contribuir al desenvolupament global de les persones, el que en diversos informes sobre l’educació de la UNESCO s’ha anomenat “l’aprendre a ser”:

“Tots els éssers humans han d’estar en condicions, en particular gràcies a l’educació rebuda en la seva joventut, de dotar-se d’un pensament autònom i crític, i d’elaborar un judici propi, per determinar per si mateixos què han de fer en les diferents circumstàncies de la vida.”

Com ?

– Motivant a aprendre: Aquest fet està molt relacionat amb la manera de proposar-li a l’alumne l’adquisició de coneixements, en altres paraules, la metodologia d’ensenyament-aprenentatge que utilitzem condiciona la motivació de l’alumnat. És més fàcil motivar a través d’una metodologia activa, que fa de l’alumne el protagonista del propi aprenentatge, que no amb una metodologia passiva, en la que fàcilment pot perdre el fil del procés. Cal motivar-lo per aprendre, per trobar interès en les coses i per anar a l’escola.

– Educant en la capacitat crítica: per tenir una opinió pròpia del que ens envolta, cal tenir coneixement de les coses i capacitat d’anàlisi per a comprendre les causes que les provoquen i les conseqüències que poden comportar. Aquesta capacitat pot ajudar a analitzar els conflictes (els actors implicats, el procés del conflicte i les seves causes) tant a nivell de relació amb els companys, com a nivell de conflictes socials, o fins i tot de conflictes armats.

– Fent persones autònomes: l’autonomia, entesa com la capacitat de les persones per regir-se per si mateixes, es pot considerar des de diferents punts de vista: L’autonomia de fet, entenent-la com aquella facultat d’actuar de forma independent, o bé l’autonomia moral, és a dir la facultat de prendre les decisions d’acord amb els propis valors. Les vies per facilitar l’autonomia de l’alumnat poden prendre, en conseqüència, moltes formes diferents.

– Fent persones responsables: l’esperit crític també s’ha d’aplicar sobre un/a mateix/a, i la capacitat d’autonomia no ens ha d’impedir ser conscients de les conseqüències dels nostres actes. Cal que cada persona es pregunti de què és responsable, en què la seva actitud i els seus hàbits influeixen sobre les persones que té a la vora, sense oblidar preguntar-se sobre els problemes estructurals mundials. La responsabilitat es pot definir com el fet de tenir consciència de les conseqüències que generen els nostres actes, així com la capacitat d’actuar per minimitzar-ne els efectes negatius.

– Educant per a l’obediència coherent: El punt de partida és considerar que les normes són necessàries i que s’han de respectar com allò que són, un instrument regulador de la convivència dels grups. És important remarcar, però, que la responsabilitat de les persones en un acte de desobediència no es limita a la desobediència en si, sinó que es fa extensiva a l’assumpció de les conseqüències d’aquest acte desobedient. Per ser més precisos, quan una persona decideix desobeir una norma hauria de ser capaç d’argumentar la seva reacció, assumir la responsabilitat de les conseqüències que pot tenir la desobediència, i plantejar alternatives a la situació a la que desobeeix.