Jo no sé ni com, però el cas és que he arribat a un vídeo realitzat amb una sensibilitat espectacular. En un minut i gràcies a un infant conegut amb el nom d’Unai González ens traslladem a un espai oníric on ens expliquen, amb poques paraules, que és la  tan esmentada “Pau”. Amb un discurs poètic breu però intens, aquesta producció audiovisual m’ha captivat i no he pogut evitar fer el que, molt segurament, moltes de les més de 80.000  persones que l’han vist han fet abans que jo: compartir-ho.

Accés a vídeo