Moltes vegades ens haurà passat, quan escoltem alguna cosa, que volem que se’ns expliqui amb “tot luxe de detalls”; aquesta repetida situació en què necessitem d’un diccionari simbòlic és com la d’aquell alumne que volia aprendre el significat de les paràboles per boca del seu professor.

Paràbola

El mestre explicava sempre una paràbola en finalitzar la classe, però no tots els alumnes entenien el sentit de la mateixa.

Un dia un d’ells el va encarar i li va dir: – No m’agrada això que fas, tu ens expliques una història, però mai ens dius el seu significat-.

El mestre es disculpà i després va continuar, dient-li:- Permet-me que en senyal de reparació t’aconvidi a una rica poma-.

-Gràcies mestre-, va respondre afalagat el deixeble.

El mestre va continuar: – Voldria, per agasajar-te, pelar-te la poma jo mateix. M’ho permets?-

– Sí, moltes gràcies-, digué l’alumne.

El professor afegí: – Ja que tinc a la mà el ganivet, aprofitaré i te la tallaré en petits bocins, per a què et sigui més còmoda de menjar.

– M’encantaria- continuà l’alumne, – però no vull abusar de la seva amabilitat-.

– No és un abús, si sóc jo qui t’ho ofereixo. Només vull complaure’t. I, ja posats te la mastegaré abans de donar-te-la-.

– No mestre! no m’agradaria que fes això!-, es va queixar sorprès el deixeble.

El mestre va fer una pausa i va dir:- Bé doncs, si jo t’expliqués el sentit de cada paràbola, seria com donar-te de menjar una fruita mastegada i, sincerament, crec que no t’agradaria; ets tú mateix qui has de trobar i assaborir el seu gust exquisit.