– La nostra història en paraules: el dèficit fiscal

–  ” Catalunya, separada d’Espanya, no solament serà més feliç en el sentit espiritual sinó també en el sentit econòmic. Catalunya paga actualment a l’Estat Espanyol, en impostos indirectes, més de 700 milions de pessetes. L’estat espanyol li retorna, en serveis d’obres públiques , escoles, etc, uns 100 milions solament. És a dir, que l’Estat espanyol extreu de Catalunya un benefici de 600 milions de pesssetes anuals. Si hom té en compte que la Bèlgica d’abans de la guerra tenia un presupost del que aleshores representaven 600 milions de pessetes, hom compendrà la manera progresiva en què Catalunya podria viure, atès el fet que la seva extensiò teritorial és, si fa o no fa, com la de Bèlgica.

Per demostrar la riquesa de Catalunya només cal dir que, malgrat aquest pagament inútil de 700 milions a l’Estat Espanyol, encara després i amb cabals propis construïa les carreteres, els ferrocarrils, les línees telefòniques, les escoles, les institucions de cultura, etc. Després d’aquesta obra duta a terme per la Mancomunitat de Catalunya i per la Comissió de Cultura ( o sigui les primeres creacions que la dictadura militar ha destruït o desfigurat ), la nostra terra es va arribar a posar al nivell dels països més avançats.

Per tant, per la nostra llibertat política, per la nostra cultura, per la pau social, per la nostra riquesa nacional, volem la nostra república catalana independent “.

 

Declaracions fetes per Francesc Macià al Petit Journal de París, quan estava detingut pels Fets de Prats de Molló, 1926.

 

 

– “… posar aquí de relleu la diferència enorme resultant entre la magnitud dels sacrificis imposats a la Regió catalana per los Governs centrals en forma de contribucions pagos i lleves de tota mena i la migrada importància dels escassos beneficis morals i materials que d’aquests mateixos governs en reporta la nostra benvolguda Catalunya.

Per compendre tota la importància d’aquest 21,18%, o sia més de la quinta part que paga Catalunya del total percebut per l’Estat de la Indústria, el Comerç, les Professions, Arts i oficis i la Fabricació, quan Catalunya sola en habitants representa el 10,50%.

Dels datos donats en les estadístiques d’on havem tret los números apuntats se’n desprèn que a n’els conceptes anotats, hi contribueixen cada espanyol de fora de Catalunya amb 2,08 pessetes, i cada habitant de Catalunya amb 4,78 pessetes, això és, amb més del doble que els demés habitants d’Espanya… I en canvi d’aquest sacrifici, ¿ què li garanteixen a Catalunya los governs de Madrid? “.

Ponència de Ferran Alsina, titulada Criteri econòmic general catalanista, defensada a l’assamblea de Reus el juny de 1893 on, a més de la queixa de les contribucions, es lamentava de la seguretat que es pagava als Mossos d’Esquadra i de la manca de protecció de l’economia productiva (La Renaixença, Barcelona 1893).

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *