Antoni Rovira i Virgili, fa ja 100 anys, les va encertar de ple.
– Les reivindicacions catalanes no són considerades per la major part dels Espanyols com una aspiració lícita, o simplement discutible, sinó com una impertinència agressiva i intolerable. (1915).
– A Espanya, les esquerres no es mostren més ben disposades envers el catalanisme que els partits de centre o de dreta. (1915).
– Tot l’esdevenidor de Catalunya està en la seva independització espiritual. (1915).
– No cal comptar, ara per ara, en una solució favorable del problema català dins l’Estat Espanyol. Qualsevol esperança és limitada per l’endarreriment mental de l’opinió pública i dels polítics hispànics. (1916).
– Ens engargamellarem declarant que hem de voler formar part d’Espanya, que no hem d’aspirar a degradar-la sinó a renovar-la i enfortir-la; i uns seguiran trobant-nos sospitosos i altres cridaran: “Separatistes!” (1911).
– Aquí, com a tot arreu, el separatisme sols pot produir-se a conseqüéncia de la persecució del moviment patriòtic i de les negatives oposades a les demandes de reformes autonómiques. (1912).
– Els forasters que treballen contra Catalunya troben sempre l’ajuda d’uns quants catalans desnacionalitzats. (1913).
– Aqueixa antipatia contra els catalans és cosa secular… És l’odi que el denomidador dèspota sent envers aquells que no volen ajupir-se dòcilment a la seva donominació. (1913).
– Quant un poble té una llengua pròpia, un dret seu, una forta literatura, una història gloriosa, és espiritualment independent, perquè el propi esperit és seu i no dels altres, i perquè aqueix esperit treu la vida del propi terrer. Sense l’existència d’un esperit nacional – que de vegades obra sense que els pobles en tinguin clara conscéncia – no és explicable el fenomen enlluernador i revelador de la Solidaritat. (1915).
– El senyor Unamuno arribà a dir a dir que, a Espanya, imposar la llengua castellana equival a imposar la cultura i àdhuc la llibertat. (1915).
– De tots els polítics d’Europa, el més incult és, indubtablement, l’espanyol. A Espanya de qualsevol cosa cosa en fan un ministre o un prohom. Amb excepcions rares, els polítics espanyols no saben ni història, ni ciències socials, ni àdhuc geografia. Molts d’ells haurien de tornar a anar a estudi. (1914).
– Violentar l’evolució social és tot el contari de respectar-la. (1913).
– Ens han envaït. Aquesta és la invasió més densa i més amenaçadora de totes les que s´han esdevingut en el curs de la història catalana. És la furiosa invasió de l’odi. Odi a Catalunya, a la Catalunya republicana, a la Catalunya liberal, a la Catalunya Nacional (1939).
– L’Espanya unitària és un país situat fora del món, i els catalans, davant de Madrid, resultem una mena d’estrafolaris habitants del planeta Mart.
