Hem de fer veure als nostres fills que, cada dia, en llevar-se al matí, el joc de la vida ja ha començat i que ells ja hi estan participant.

Com a pares o educadors, hem d’ensenyar-los a ser competents i a competir contra ells mateixos: contra la peresa, contra la vagància, contra l’egoïsme, contra l’individualisme…

Després, han de saber lluitar per moure’s per la vida i integrar-se en la societat: evitar els vicis, combatre les intoleràncies i les injustícies, fomentar la solidaritat… Tot es pot aconseguir amb treball, il·lusió, sacrifici i esperit. Obtindran guanys, però també tastaran el gust amarg de la decepció, i és bo que sigui així, perquè de les dues coses n’aprendran.  Quan els vagi bé reflexionaran amb la tranquil·litat que garanteix l’èxit i sobre els camins que els han portat a aconseguir-lo. I quan fracassin, aprendran a acceptar la derrota, és a dir, després d’uns moments justificats de ràbia i dolor, faran un sospir de reflexió, s’aixecaran i tornaran a començar, contiuaran endavant.

En tots els aspectes de la vida, tant triomfar com caure ens proporcionen els valors que ens dignifiquen com a éssers humans dins del preciós context del nostre món.