” És un error substancial esperar el reconeixement de l’autonomia integral de Catalunya per part de sos mateixos declarats enemics, els prohoms polítics de l’actual règim centralista. Ben al contrari, Catalunya ha d’imposar la solució de son problema negant-se a transigir amb els governs que refusin son plantejament i oposant als mateixos una resistència, passiva o activa segons les circumstàncies, sense conformar-se ja mai a son humiliant refús. Clar és que seria motiu de gran joia per a tots l’arribar a l’autonomia pels viaranys de l’efusió sincera; però cal no confiar massa en tal inversemblança. Dissortadament, la major part de les nacionalitats oprimides, si han arribat a son deslliurament, ha sigut per la virtut de llurs herois i de llurs màrtirs més que no pas per l’espontània i generosa renúncia de llurs dominadors.”
Manifest al poble Català , de la Unió Catalanista. Abril del 1918.