Els mossos i els mulaters

jaume_brescó_castellsEn aquest text, en Jaume Brescó Castells, de la masia Vilalta de Florejacs, explica un aspecte de la pagesia dels anys 50 a la Segarra.
Els assalariats en el món pagès de l’època eren els jornalers, els mossos de mules i els d’aixada.
Els jornalers es contractaven per a un temps determinat o per fer una feina concreta (podar una vinya, esporgar una planta d’oliveres, cavar els ceps, segar, etc.) i fixant de mutu acord el salari a cobrar per a cada jornada de treball. Els mossos, en canvi, eren llogats per a tot l’any convenint ambdues parts la quantitat de la soldada; amb la particularitat que el mosso feia vida a casa de l’amo que el contractava.
Era corrent que hi hagués famílies que tenien molta poca terra –o no en tenien gens- i en canvi tenien nombrosos fills als qui no s’oferia altre futur que anar a servir de minyona de fer feines, les noies, i llogar-se per a mosso, els nois. Per afavorir l’encontre entre els qui volien llogar i els qui volien llogar-se, s’havien instituït, des de molt antic, les fires de mossos. Se celebraven per les darreres setmanes de l’any i primeres de l’any nou; i les més concorregudes dels nostres contorns eren la d’Artesa de Segre, la de Ponts, la d’Agramunt, la de Cervera i la de Guissona. (Jo encara havia arribat a veure passejant pels firals, xicots que per indicar que eren per llogar duien un reduït mocador de fer farcells lligat al coll a tall de fulard. Segurament era un costum molt remot, però aviat quedà en desús).
El contracte entre amo i mosso es feia només de paraula, i si es tractava d’un jovenet que es llogava per a mosset, qui feia el tracte era son pare o algun parent molt pròxim que li feia d’home bo. Normalment si l’amo estava content del mosso i aquest se sentia bé a casa de l’amo, es renovava amb facilitat el contracte: hi havia mosso que s’estava cinc, sis o més anys amb el mateix amo –i si la collita anterior havia estat bona, el mosso reclamava i aconseguia augment de soldada- . Com és natural hi havia amos molt exigents que els costava trobar un mosso que el satisfés plenament i gairebé mai no repetien contracte; també hi havia mosso esquenadret o baliga-balaga que sempre anava d’amo en amo. El tractament familiar dels mossos variava segons les cases: n’hi havia algunes –generalment les més benestants que, per tant, podien pagar més soldada- que només permetien la seva companyia en família a les hores de menjar; bon punt havien fet el darrer mos, s’havien de retirar cap a l’entrada, la pallera o l’estable. Per contra hi havia cases d’inferior categoria en les que el mosso era acceptat com un més de la família.
Per si passava –que sí solia passar- que l’amo despatxava el mosso o aquest se n’anava de l’amo, per poder fer el càlcul de la part de soldada que l’assalariat havia de cobrar pel temps que havia treballat, existia la “Taula de tarifes dels mossos de mules i d’aixada”. En aquesta taula es considerava l’any distribuït en 7.200 unitats i s’assignaven 30 dies per a cada mes i es fixava el nombre d’unitats per a cada dia dels diferents mesos. Les unitats diàries adjudicades varien en el decurs dels mesos segons la intensitat de treball que hi havia al camp: els mesos de major activitat tenien assignada una major quantitat d’unitats diàries. Per tal de deixar-ho més clar, passo a copiar l’esmentada taula de tarifes:

Mesos Unitats diàries Unitats mensuals
Gener 15 450
Febrer 17 510
Març 20 600
Abril 18 540
Maig 20 600
Juny 35 1.050
Juliol 30 900
Agost 18 540
Setembre 18 540
Octubre 25 750
Novembre 15 450
Desembre 9 270
TOTAL 7.200 unitats

Suposem que un mosso guanyés una soldada de 4.000 pts. l’any i se n’anava de l’amo –o el despatxaven- el dia 18 d’Abril; per saber la quantitat que havia de cobrar pel temps que havia treballat, només cal sumar les unitats de Gener, Febrer, i Març amb les que corresponen als 18 dies del mes d’Abril –que ens dóna un total de 1884 unitats. Fent una simple regla de tres trobem que ens surt la quantitat de 1.046 pessetes.

Xicots de Florejacs (anys 50)

D’esq. a dta: Pep de cal Tincó, mosso de cal Perdigotet, mosso de cal Roso,
Rafel (mosso de cal Maleno) i Ramon (mosso de cal Moliner) -Anys 50-

Sens dubte eren els mossos mulaters els qui guanyaven les soldades més quantioses; però també tenien més obligacions perquè en seu quefer s’hi incloïa tenir cura dels animals de la casa. Eren ells qui havien de dar-los el pinso i la palla o farratge corresponent, qui els havia de abeurar un parell de vegades al dia, qui els havia de ferrar quan calia i qui havia de vigilar el bon estat dels guarniments. També anava a càrrec seu proveir la pallera de palla i netejar l’estable un cop cada setmana –que era costum fer-ho el matí del diumenge. A més, en les temporades que els animals havien de treballar molt, s’havien d’aixecar de nit a dar-los un pinso complementari. Per poder atendre millor els animals de labor, a tocar de l’estable hi solia haver la pallera que, a més de contenir la palla per a la menja dels animals, feia de llit per als mossos de la casa; i no solament per a ells, sinó que també hi dormien la gran majoria de xicots de les cases de pagès d’aleshores.
El nom de mulater tant s’aplicava a un mosso de mules com a un noi d’una casa que feia treballar els animals. Quan els mulaters presumien d’ofici era quan llauraven amb un bon parell de mules o menaven un carro tirat per tres o més animals. A llaurar amb l’arada de pala n’hi havia que hi tenien un do especial: si el camp que llauraven era apropiat, hi deixaven una llaurada amb els solcs tan ben afilerats que semblava talment com si l’arada hagués seguit uns cordills tensats de cap a cap. I amb el carro es feien veure de debò quan anaven cap a vila a vendre una bona carretada de sacs plens de cereals, quan hi duien un bon embalum de feixos de llenya o quan portaven una voluminosa carretada de garbes cap a l’era. Mostrar les seves habilitats fent una feina polida, era la humil presumpció d’uns xicots que aspiraven a guanyar bones soldades; amb l’esperança que un demà podrien formar una família i tenir un parell de mules pròpies per conrear –a compte seu- una finca de terra a mitges o arrendada. Degut a la seva escassa formació i a la manca d’altres opcions que tenien en aquells temps, la gran majoria dels mossos de pagès no podien pas aspirar a res més.

Xicots de Florejacs (2)

Fotografia cedida per Ramon Pijuan

Xicots de Florjacs (2) Noms

Aquest article ha estat publicat en Jaume Brescó, Poble, Records. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Els mossos i els mulaters

  1. xavier santesmasses diu:

    Magnífic aquest treball

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *