L’home ha estat en contacte amb fenòmens químics des del començament de la seva existència. La seva capacitat d’aprofitar o manipular els canvis químics no es va produir fins el descobriment del foc el qual no solament va proporcionar un cert confort a l’home primitiu, sinó que li va obrir la possibilitat de transformar els materials de que disposava tals com el coure, l’estany i el ferro entre altres.

Durant segles, una de les principals incògnites i objectes d’estudi ha sigut la composició de la matèria, així, amb el pas del temps, han anat sorgint diverses teories atòmiques de la matèria per poder explicar la seva composició de la forma més acurada possible.

Així comença l’era dels químics pràctics en Egipte i Babilònia, i la primitiva metal·lúrgia que donarà lloc a les edats de coure, bronze i del ferro que finalitzarà amb l’auge de Grècia.

Els grecs són els primers en estudiar la teoria química, amb Tals de Milet (aigua), Heràclit (foc), Anaximedes (aire), Empèdocles (aigua, terra, aire i foc) i Aristòtil que va suggerir l’existència d’un cinquè element, l’èter. Apareixen les primeres teories atomistes amb Demòcrit, però va ser Dalton (principis S. XIX) qui va desenvolupar una teoria suficientment ferma com per creure en l’existència de l’àtom. Més endavant, Gay-Lussac, Lavoisier, Avogadro, Thomson, Rutherford i Böhr entre altres, van anar perfilant i perfeccionant la teoria atòmica de la matèria fins arribar al que avui en dia coneixem (model d’Schrödinger).

La teoria atòmica actual no es troba completa, no obstant, és una poderosa eina que permet comprendre quines forces mantenen units els àtoms en combinació química formant molècules.