“L’any 1880, Auguste Rodin, un artista encara gairebé desconegut, rep l’encàrrec que li va canviar la vida: una porta monumental decorada amb baixos relleus que representessin la Divina Comèdia de Dant. L’obra havia de servir d’entrada per a un museu d’arts decoratives que volia crear l’Estat francès. Encara que era un encàrrec relativament modest, Rodin va posar-hi totes les seves energies i el seu impuls creatiu i durant els anys posteriors va treballar tant en la dimensió arquitectònica de la porta com en els centenars de figures i grups que hi habitarien, creant formes noves per expressar amb detall les passions humanes.

Rodin es va inspirar inicialment en l’infern de Dant, però d’una manera molt personal, sense pretendre il·lustrar de manera literal el text. Mentre va anar avançant en la concepció de la Porta, va començar a impregnar-la de l’esperit sensual i turmentat dels poemes recollits a Les flors del mal de Charles Baudelaire. Així, l’infern, com un lloc de càstig basat en la visió moral de Dant, es veu transformat en un estat de l’ànima, un turment íntim. Els sentiments dolorosos es matisen amb expressions més ambigües i la sensualitat i la seducció irrompen al bell mig de l’infern. Naixia, d’aquesta manera, una versió de l’Hades profundament original i radicalment moderna.

L’exposició L’infern segons Rodin, organitzada amb motiu del centenari de la mort de l’artista, recorre la història d’aquesta obra icònica, que l’artista no va donar mai per acabada i que només es va exposar una vegada. Les escultures, les maquetes i els dibuixos reunits permeten descobrir el procés creatiu de Rodin, així com el conjunt de la seva carrera, ja que a la Porta es condensen les seves indagacions estilístiques i, d’aquesta, van sorgir algunes de les seves escultures més conegudes, com El pensador, El petó o Ugolino, considerades autèntiques fites de la història de l’art.”  Més informació aquí