“Així doncs, molt sovint, quan reflexiono sobre l’amistat, el que sol semblar-me essencial és considerar si l’amistat és desitjada a causa de la febeesa i la penúria, amb la finalitat que, en donar i rebre favors, cadascú obtingui de l’altre i, al seu torn, li doni el que de cap manera no podria aconseguir per si mateix; o bé si aquesta correspondència recíproca no és en veritat una característica pròpia  de l’amistat, que no exclou, però, que hi hagi una altra causa, més antiga, més bella i sorgida més directament de la natura. Perquè l’amor, del qual pren el seu nom l’amistat, és el principi fonamental que porta a mantenir els lligams de la benevolència. Car és veritat que també obtenen sovint profit els qui són honorats amb una amistat simulada i són respectats per raó de les circumstàncies; en l’amistat, però, no hi ha res de fingit, res de simulat, i el que hi ha en ella és veritable i espontani.”