Fragments d’Una habitació pròpia:

“La independència intel·lectual depèn de coses materials. La poesia depèn de la llibertat intel·lectual. I les dones han estat sempre pobres, no només durant dos-cents anys sinó des del començament dels temps. Les dones han tingut menys llibertat intel·lectual que els esclaus dels atenencs. Les dones, doncs, no han tingut la més mínima oportunitat d’escriure poesia. És per això que he posat tant d’èmfasi en els diners i en una habitació pròpia”.

“Una dona entra en una habitació – però posaríem molt a prova els recursos de la llengua anglesa i estols sencers de paraules haurien d’obrir-se camí il·legítimament a cops d’ala per existir abans que una dona pogués dir què és el que passa quan entra en una habitació. Les habitacions difereixen tant del tot: són tranquil·les o tempestuoses; mirant al mar o, al contrari, donant al patí d’una presó; hi tenen penjada la bugada; o plenes de vida amb òpals i sedes; són dures com el pèl del cavall o suaus com les plomes. Només cal entrar a qualsevol habitació de qualsevol casa per topar-nos de cara amb tota aquesta força extremadament complexa de la feminitat. De quina altra manera podria ser, si no? Perquè les dones porten milions d’anys assegudes dins de casa, de manera que ara les mateixes parets es troben impregnades d’aquesta força creativa que, en efecte, ha carregat tant la capacitat dels totxos i el morter que a la força ha de quedar enganxada als bolígrafs i als pinzells, als negocis i a la política. Però aquesta força creativa difereix enormement de la força creativa dels homes. I hem de concloure que seria una autèntica llàstima que fos obstaculitzada o malaguanyada, perquè ha estat conquerida per segles de la més dràstica disciplina, i no hi ha res que pugui substituir-la. Seria una autèntica llàstima que les dones escrivissin com els homes, o que visquessin com els homes, o que se’ls hi assemblessin físicament, ja que, si dos sexes ja és força inadequat, tenint en compte la vastitud i la varietat del món, com ens ho faríem amb un de sol?”

“Tot aquest enfrontament de sexe contra sexe, de qualitat contra qualitat tot aquest atorgar-se superioritat i imputar inferioritat, pertanyen a l’etapa ; d’escola de l’existència humana, on hi ha “bàndols” i on cal que un dels bàndols guanyi l’altre bàndol i és de la màxima importància pujar a la tarima i rebre de mans del director mateix una copa que fa molt de goig. A mesura que la gent madura, deixa de creure en bàndols o en directors o en copes que fan molt de goig.”

“Durant tots aquests segles, les dones han sigut miralls dotats del poder màgic i deliciós de reflectir una silueta de l’home d’una mida doble de la natural (…) Sigui quin sigui el seu ús en les societats civilitzades, els miralls són imprescindibles per tota acció violenta o heroica. Per això, tant Napoléo com Mussolini insisteixen en la inferioritat de les dones, ja que si elles no fossin inferiors, ells deixarien de fer-se grans”

“Ningú no pot pensar bé, estimar bé, dormir bé, si no ha sopat bé”