79 minuts de músiques, sorolls, silencis i paraules en una pantalla de color blau. “Blue” és l’última pel·lícula de Dereck Jarman: malalt de Sida, va perdre part de la visió i va començar a veure-ho tot com si tingués un filtre blau a causa de la medicació. El blau era un color que l’obsessionava des que va descobrir un quadre monocroma d’Yves Klein a la Tate Modern de Londres. Una imatge abstracta, aparentment buida, i d’aquest color que, segons Klein, és el visible fent-se visible, va semblar-hi una metàfora perfecta de l’epidèmia de la sida, ja que els virus són invisibles pels ulls i les víctimes també ho són per la societat.

Fragment de “Blue”: