El migdia del 25 d’agost de 1900 va morir Friederich Nietzsche. Havia nascut a Röcken, Turingia, el 15 d’octubre de 1844. Va ser fill i nét de pastors protestants. Va perdre el seu pare l’any 1849. Va estudiar a Naumburg, on va viure amb la seva mare Franziska Nietzsche i la seva germana Elisabeth, i també a la prestigiosa escola de tradició humanística de Pforta, prop de Naumburg. Els estudis universitaris els va iniciar a Bonn, però els va continuar i acabar a Leipzig. La seva elecció va ser filologia clàssica.
Al 1868 inicia la seva amistat amb el compositor Richard Wagner, del qual es distancia ideologicament a partir de 1876 . L’any 1869 treballava a la Universitat de Basilea i a partir de 1870 en va ser catedràtic. El 1876 el va passar a Sorrento per motius de salut. L’any anterior va conéixer el compositor Heinrich Köselitz, Nietzsche sempre el va anomenar Peter Gast -Pere l’hoste-. A partir de 1876 Nietzsche va escriure, sempre ajudat per Peter Gast, la mayoria de la seva obra alhora que la seva malaltia -intensos dolors al cap i als ulls- l’obligava a etapes, cada vegada més llarges, de repòs. Passava els estius, a SilsMaria a 10 kms de Saint Moritz, als Alps suïssos i els hiverns a la Riviera francesa o italiana
El 1888 va tenir una recaiguda de la qual no es va recuperar mai, la seva mare Franziska se’l va endur a Jena i després a la casa familiar de Naumburg. Quan va morir Franziska, l’any 1897, Fritz va ser trasladat a Weimar on vivia la seva germana Elisabeth Förster-Nietzsche
Nietzsche havia optat per la nacionalitat suïssa l’any 1869 arrel de la guerra entre França i Prússia, en canvi Elisabeth Nietzsche s’havia casat, l’any 1885, amb Bernhard Förster. Des de l’any 1883 les relacions entre els germans Nietzsche van ser no massa bones -Fritz no va anar al casament de la seva germana-. Förster va ser un escriptor nascut a Sajonia i d’idees antisemites, va fundar la colònia “Nueva Germania” a Paragüai amb la intenció de demostrar la superioritat alemanya. Va ser l’estiu de l’any 1887, i va ser l’estiu de 1889 que es va suïcidar a l’habitació de l’hotel del llac San Bernardino davant el fracàs de “Nueva Germania”.
Elisabeth Förster-Nietzsche va reunir tota la producció escrita del seu germà que era a la casa familiar de Naumburg on Fritz vivia amb la seva mare Franziska. El producte va ser l’anomenat “Arxiu Nietzsche” de l’any 1894. Elisabeth es va endur l’ “Arxiu Nietzsche” a Silberblick, el domicili Förster-Nietzsche a Weimar. L’ “Arxiu Nietzsche” va ser falsificat, retallat i transformat per la germana de Fritz fins al punt que l’any 1934, quan es va celebrar per primera vegada el 90 aniversari del naixement de Nietzsche hi va assistir Adolph Hitler. L’any 1945 l’Exèrcit Roig va ocupar Weimar i es va fer càrrec de l’ “Arxiu Nietzsche”, ara ja retocat per Elisabeth Förster-Nietzsche. L’any 1947 l’ “Arxiu Nietzsche” de Weimar passà a ser un dels “llocs de commemoració i investigació de la literatura clàssica alemanya” depenent de la República Democràtica Alemanya. Aquest arxiu va començar a poder ser consultat a partir de 1954. L’any 1956 Karl Schlechta va publicar, després de demostrar i desfer les falsificacions d’Elisabeth Nietzsche en l’obra escrita del seu germà, la primera edició de les Obres Completes de Nietzsche; la segona edició va ser a l’any 1960. Els filosofs Giorgio Colli i Mazzimo Montinari, a l’any 1964, van publicar l’edició última i definitiva de la producció escrita de Nietzsche. L’edició Colli-Montinari del pensament de Nietzsche es va fer publica a partir de 1967 i en tres idiomes: alemany, francès i italià.
Deixant de banda la història i les peripècies de l’ “Arxiu Nietzsche”, i tornant a Nietzsche, sabem que l’any 1882 va conèixer la filòsofa i escriptora russa Lou von Salomé. Va ser a Roma, a casa de l’amiga comú Mawilda von Meysenburg. Nietzsche i Paul Rée -un filòsof positivista que finalment es va dedicar a la psicologia i la medecina- compartien amistat i afinitat cap a les idees del filòsof Arthur Schopenhauer, malgrat que anys més tard Nietzsche va rectificar d’aquesta afinitat . Lou von Salomé va conéixer ambdós amics, Fritz li va proposar matrimoni i Lou va contestar anant a viure amb Rée a Berlín. Arrel de tot això, Nietzsche va musicar un poema de Lou von Salomé anomenat “Oració a la vida” -el podeu escoltar en un dels enllaços del final-. Finalment, però, Lou es va casar amb Friedrich Carl Andrea i hi va conviure durant quaranta-tres anys. Això, no va impedir una intensa amistat de Lou amb el poeta Rainer Maria Rilke, ambdós en els seus viatges a Rússia van conèixer Tolstoi. Lou també va conèixer a Sigmund Freud i a Alfred Adler, és a dir, va conèixer de primera mà la psicoanàlisi. Lou va fer aportacions i reflexions sobre la psicoanàlisi des d’un punt de vista femeni. La primera aportació va ser l’article de 1914, a la revista Imago, El tipus de dona. A més d’altres estudis sobre la subjectivitat que volen diferenciar la construcció d’aquesta segons sigui masculina o femenina i intentant perfilar la importància de la subjectivitat femenina en l’esdevenir cultural de la humanitat.
El 1887 Nietzsche es conegut a Dinamarca, Georges Brandes professor a la Universitat de Copenhague organitza un cicle de conferències sobre el pensament de Friederich Nietzsche en el qual Fritz hi fa presència. Si afegim a Franz Overbeck, d’alguna manera hem repasat els principals personatges que van acompanyar Friederich Wilhem Nietzsche al llarg de la seva vida i mentre anava elaborant el seu pensament.
Pel que fa al seu pensament, els següents enllaços en fan una bona i breu exposició. Hi podem trobar una mostra del que es va dir en el I Congreso Internacional “Nietzsche y la cultura contemporánea” organitzat per la Sociedad Española de Estudios sobre Friederich Nietzsche y la Universidad de Málaga. Podem escoltar, entre d’altr@s, al filòsof Eugenio Trias catedràtic de la Pompeu Fabra
http://es.youtube.com/watch?v=wJUJmHqPvY0
http://es.youtube.com/watch?v=5W563LJC-9U&feature=related
En aquest enllaç podeu escoltar el poema de Lou von Salomé Oració a la vida, musicat per Nietzsche -amb subtitolació bilingüe alemany-castellà-
http://es.youtube.com/watch?v=9vYRQOK7PvQ&feature=related
Aquí podeu trobar, en versió cinematogràfica, una breu exposició d’algunes temàtiques centrals de F. Nietzsche. Són 9′ de la pel.lícula Los últimos días de Nietzsche en Turín
http://es.youtube.com/watch?v=ZUOVPsd0XGg&feature=related
Aquí, hi trobareu informacions i vistes sobre l’inici de l’època a Sils-Maria, desprès de la temporada de docència a Basilea. A SilsMaria va escriure gran part de Així parla Zarathustra
http://es.youtube.com/watch?v=UuujqHpGTIw&feature=related
Aquí, trobem musicat el poema final de Així parla Zaratustra -subtitolat en castellà-. És a la Tercera Simfonia en Re menor (1893-1896) de Gustav Mahler, compositor nascut a Bohemia i contemporani de F. Nietzsche
http://es.youtube.com/watch?v=hUiceA-nSwo&feature=related