Tinguem en compte aquests tipus de fal·làcies:

• fal·làcia ad hominem: atac a la persona que defensa un raonament

     No veus que és una feminista? Què vols que t’expliqui una dona així?

• fal·làcia ad ignorantiam: defensar que una cosa és vertadera o falsa perquè no es pot demostrar el contrari

     Si Déu existeix que me’l presentin.

• fal·làcia ad misericordiam: apel·lar a la pietat com a argument a favor d’un tracte especial

     Sé que he suspès tots els exàmens, però si no aprovo aquest curs l’hauré de repetir a l’estiu, en una altra escola. M’has de deixar aprovar!

• fal·làcia ad populum: apel·lar a les emocions o als prejudicis d’una multitud, també com a mal argument basat en una autoritat

     Menys impostos, menys delinqüència, més qualitat de vida… Vota…

     M’heu de deixar sortir fins a les quatre, totes les meves amigues ho fan.

• fal·làcia ad baculum: amenaça o coacció en comptes de raonament

     No suspenguis cap altra assignatura perquè deixaràs de sortir els dissabtes, m’has entès? 

• fal·làcia ad verecundiam: defensar una opinió apel·lant a una pretesa autoritat en la matèria

     El mecànic que et va vendre el cotxe et va dir que estava en bon estat, no? Doncs què més vols? Segur que has fet una bona compra.

     Has d’escriure atitud i no actitud, ho diu la professora de biologia.

• fal·làcia de la falsa causa: es dóna com a correcta una causa insuficient o equivocada

     Vaig a comprar la loteria de nadal a Sort; és més probable que em toqui perquè allà ja ha tocat tres anys seguits.

• fal·làcia semàntica: ús equívoc d’una paraula, que canvia de significat al llarg de la inferència

     Hi ha coses que no és gaire natural que les faci una dona; per exemple, que la dona entri en combat no és natural, és antinatural.

• fal·làcia circular: fer servir de mode implícit la conclusió com una premissa

     La inducció es demostra perquè ha funcionat en la majoria de casos.

     Guanyarem perquè som els millors.

• fal·làcia de la generalització indeguda: inferir una conclusió general a partir d’uns pocs casos que no la justifiquen

     Els andalusos són tan simpàtics!

• fal·làcia de la divisió/composició: assumir que un tot ha de tenir les propietats de les seves parts, o a l’inrevés

     Has vist quin equip més bo? No m’estranya: tots els jugadors són boníssims.

• fal·làcia del fals dilema: reduir les opcions que s’analitzen només a dos, sovint dràsticament oposades

     Saps què passa? Si estudio tot el dia m’avorreixo i si no suspenc. Això és la vida de l’estudiant: avorrir-se o suspendre. Quin fàstic!

• fal·làcia del provincianisme: error per universalitzar un fet local

     Menjar tres cops al dia és un hàbit cultural dels humans.

• fal·làcia de la pregunta complexa: exposar una qüestió de tal manera que obliguem l’interlocutor a comprometre’s

     Ja has deixat d’emprenyar els teus companys?

• fal·làcia de la definició persuasiva: es defineix un concepte de manera aparentment neutral, però emotiva i connotada; és a dir, es fa un ús emotiu del llenguatge

     Són persones que es basen en la fe, és a dir, creuen sense proves en el que diu una persona que parla sense coneixement de causa de coses inaudites.