L’horitzó mental s’eixampla amb el llenguatge. Vegem-ne quatre aspectes generals.

En primer lloc, cal tenir present que el llenguatge expressa pensaments sobre coses absents, passades, futures, sobre generalitats, probabilitats, possibilitats i impossibilitats; dit d’una altra manera, el llenguatge ens permet desvincular-nos del medi, és a dir, emancipa el nostre pensament de l’ara i aquí. En canvi, si diem que els altres animals creuen coses, es veu de seguida que les seves creences estan limitades per la immediatesa de la seva percepció.

El llenguatge permet també la construcció d’arguments abstractes, és el vehicle primari del raonament i és el mitjà que tenim per justificar i criticar creences i atituds, tant les nostres com les dels altres.

El llenguatge permet nous tipus de relacions socials basades en la conversa i el diàleg. No només ens permet criticar la conducta dels altres o proporcionar-nos raons els uns als altres, com acabem de dir, sinó que és també una eina per al canvi, per intentar modificar el comportament dels altres (per mitjà de la persuasió). El llenguatge és en definitiva una eina de transformació social. I hem de tenir en compte que de la pràctica de donar raons (per buscar explicacions, per justificar o per criticar) neixen ni més ni menys que la moralitat interpersonal i el dret.

Finalment, el llenguatge expandeix els horitzons emocionals perquè ens permet formular els pensaments dels quals depenen moltes emocions (de fet, les emocions més elevades, les que ens defineixen com a éssers morals): la indignació, la gratitud, la vergonya, el penediment, l’orgull, l’amor propi. El sentiment d’indignació d’una persona és una resposta a una injustícia o a alguna cosa sentida com a injustícia per aquesta persona; això comporta òbviament el concepte de justícia, un concepte que només posseeixen els usuaris del llenguatge. Les emocions d’un gos, en canvi, es basen en la familiaritat, en el reconeixement, en l’hàbit diari, no pas en pensaments que depenen d’un sistema simbòlic com el llenguatge. Són emocions, si volem, més primàries, més elementals (l’ansietat, l’alegria).

El llenguatge i l’autoconsciència sorgeixen plegats i són tots dos fenòmens socials.