La presència del ‘logos’ (paraula, raó) és allò que distingeix l’ésser humà de la resta d’animals. La distinció entre éssers que raonen i éssers que no raonen es manifesta de moltes maneres. Davant del desig, la resposta dels animals que no raonen és només la satisfacció; els éssers que raonen trien (i per tant discuteixen o poden discutir sobre la millor tria). Els animals que no raonen estan atrapats en el present i no tenen capacitat d’imaginar; els que raonen llegeixen el seu passat i fan plans a llarg termini, imaginen i especulen. Els éssers que raonen estableixen entre ells xarxes de drets i deures, emeten judicis morals i de diàleg; els que no raonen són amorals. Els éssers humans són capaços de tenir sentiments elevats (justament aquells que ens caracteritzen com a éssers morals), els quals són possibles gràcies al pensament; en canvi, els éssers que no raonen presenten grans limitacions emocionals -no poden experimentar certs sentiments perquè aquests sentiments depenen de pensaments que no tenen. Els éssers que raonen, finalment, ho fan a través del llenguatge; els que no raonen, a tot estirar, comparteixen sistemes de comunicació que poden ser certament elaborats en alguns casos, però que en cap cas tenen la flexibilitat i les potencialitats de la parla humana.

En definitiva, aquestes diferències comporten un nivell de consciència superior dels éssers humans en relació a qualsevol altra espècie animal, un nivell de consciència que podem anomenar raó i que configura el nostre repertori mental. Els animals són naturalment conscients, és a dir, mostren un comportament que s’explica en termes d’activitat mental; el tipus de consciència animal ve determinat pel repetori mental de cada espècie. Els éssers humans som també autoconscients: no només ens adonem de les coses, sinó que som conscients de nosaltres mateixos i dels nostres propis estats mentals, ens distingim els uns dels altres i ens referim intencionadament a nosaltres mateixos amb ‘jo’ (això vol dir que fem una distinció conscient entre jo i un altre, entre el món vist del del meu punt de vista i el món vist des del punt de vista de l’altre).

Algú podria objectar que no hi ha manera de saber si la resta d’animals tenen o no tenen ‘logos’. A això cal respondre que admetre que els animals raonen fóra redundant, perquè res en la seva conducta ens obliga a pensar que especulen, que trien, que s’indignen, que jutgen, que comprenen o valoren la visió dels altres etc.