Segons el problema de què tracta i la perspectiva utilitzada, la filosofia s’ha anat especialitzant i dividint en diverses branques.

La metafísica és una de les disciplines més antigues de la filosofia i, en certa manera, l’activitat filosòfica per excel·lència. S’ocupa de l’estudi de l’ésser, és a dir, tracta de determinar les característiques generals de tot allò que és o existeix; es demana què és la realitat i quins elements la conformen. Podem arribar a qüestionar, per exemple, si existeix la realitat fora de la nostra ment, o si tot allò que és real és material.

L’epistemologia intenta definir què és el coneixement, quins són els seus límits i les seves possibilitats. Conèixer és un procés mental molt complex que discorre entre un objecte i un subjecte. Què puc conèixer i com puc conèixer són qüestions fonamentals de l’epistemologia, així com establir els graus de coneixement (certesa, opinió o creença, dubte) que podem arribar a assolir.

L’estètica és la branca de la filosofia interessada per l’art i la bellesa en general. Com a disciplina filosòfica, neix al segle XVIII, tot i que l’interès i la reflexió sobre l’art són tan antics com l’ésser humà.

L’ètica tracta de la vida que és bona per a l’home des d’una perspectiva individual. Té en compte aspectes com la consciència i la justificació morals dels nostres actes i decisions, la responsabilitat, la llibertat d’acció i d’elecció etc.

La política s’ocupa de l’estudi de l’organització social, de l’origen i la legitimitat del poder, de les teories sobre l’Estat, del dret i la justícia; en definitiva, esbrina quines són les condicions en què s’ha de conviure amb els altres.

L’antropologia filosòfica té com a centre d’interès l’ésser humà. Es demana què és allò característic i distintiudel’ésser humà en relació a altres éssers. Té en compte la dimensió biològica, cultural i personal, s’interessa per la vida psíquica i pels aspectes de relació entre individu i societat.

La lògica s’ocupa de l’estudi dels raonaments; n’examina l’estructura, la forma i la correcció i estableix quan un raonament està ben construït i, per tant, quan podem estar segurs de la validesa de la seva conclusió.

S’ha de tenir en compte, malgrat tot, que la filosofia pretén ser un saber orgànic, no especialitzat ni fragmentat. És per això que totes aquestes branques (i encara d’altres que es podrien establir) estan íntimament relacionades les unes amb les altres, de manera que no és possible parlar de filòsofs que se n’hagin ocupat només d’una. Pel seu caràcter interdisciplinari, a més a més, la filosofia s’ocupa no tan sols de tot l’àmbit del que és real, sinó també de la validesa i la fonamentació d’altres disciplines. És per això que podem parlar de filosofia de la cultura, filosofia de la ment, filosofia del dret, filosofia del llenguatge, filosofia de la ciència etc.