Per a les metafísiques dualistes, la realitat està escindida en dos àmbits. Són metafísiques que admeten l’existència simultània de realitats espirituals o ideals (l’ànima humana, Déu) i materials (els objectes físics). En aquest sistema, l’ésser humà seria un compost d’ànima (idea o esperit) i cos (matèria). Les religions són generalment metafísiques dualistes i per a totes elles és més important l’àmbit ideal que no pas el material: són transcendents i simbòliques, perquè van més enllà de la realitat sensible i consideren justament que l’àmbit ideal o espiritual és més rellevant que l’àmbit material. Per això, de la metafísica de Plató, en diem idealista, no pas perquè no accepti l’existència de l’àmbit material, sinó perquè l’àmbit espiritual (el món de les idees) és superior: perfecte, immutable i etern; i perquè el món material n’és només un reflex. Els paral·lelismes entre l’idealisme de Plató i la metafísica cristiana són evidents.