La lògica és la disciplina filosòfica que estudia la validesa o correcció dels raonaments. Els mots grecs logos i logikós signifiquen de fet ‘raó, paraula, discussió’ i els atribuïm en filosofia el sentit d’instrument d’indagació de la veritat que intenta convèncer raonant i fomentant la capacitat crítica.

Els raonaments, anomenats també inferències, són processos per mitjà dels quals obtenim informació a partir de dades conegudes. Per això mateix es componen de premisses (conjunt d’enunciats que expressen les dades de les quals partim) i conclusió (enunciat final que expressa la nova informació obtinguda a partir de les premisses). Tant les premisses com la conclusió poden ser vertaderes o falses, ja que afirmen o neguen alguna cosa; en canvi, els raonaments no afirmen ni neguen res, per la qual cosa diem que són correctes o incorrectes, vàlids o no vàlids. La correcció del raonament i la veritat de les premisses ens conduiran a la veritat de la conclusió.

Existeixen dos tipus de raonaments o inferències: la deducció i la inducció. La deducció és un tipus d’inferència més forta que la inducció, ja que en el seu cas la conclusió es deriva necessàriament de les premisses, mentre que en la inducció, en canvi, tan sols es pot parlar d’una certa probabilitat. En la deducció, les premisses tenen un caràcter més general que la conclusió; en la inducció, la conclusió es més general que les premisses.

La lògica formal determina quan una inferència està ben construïda, és a dir, quan l’estructura del raonament ens permet d’inferir la necessitat (o probabilitat) de la conclusió. És per això que s’ocupa també de detectar els raonaments fal·laços, mal construïts des d’una òptica exclusivament formal; per exemple, la fal·làcia de l’afirmació del conseqüent o la fal·làcia de la negació de l’antecedent.