La filosofia i la ciència són dos models racionals d’explicació de la realitat. De fet, neixen juntes i indiferenciades i no se separen clarament fins a la revolució científica dels segles XVI i XVII. El saber científic és un saber justificat i crític, perquè argumenta les seves afirmacions i perquè revisa i contrasta constantment les seves teories.

La ciència estableix lleis i principis generals que expliquen els fenòmens observables i ho fa constituint un cos sistemàtic i organitzat de coneixements. Això comporta l’assumpció d’unes determinades pressuposicions metafísiques: la realitat s’identifica amb el cosmos (la natura, l’univers) i el funcionament d’aquest cosmos està regulat per lleis, conegudes o no.

En la seva aplicació pràctica, la ciència constitueix la base per al desenvolupament de la tècnica i la tecnologia, amb les quals s’intenta operar sobre la realitat per aconseguir dominar-la.

Hi ha diversos tipus de ciències, d’acord amb l’objecte d’estudi i amb la manera com estableixen les seves afirmacions. Les ciències formals fan ús exclusiu del raonament i no recorren a l’experiència (per exemple, les matemàtiques). Les ciències empíriques, en canvi, estableixen la veritat de les seves afirmacions a partir de les dades recollides de l’experiència i contrastades mitjançant l’experimentació (per exemple, la física).

Hem de tenir ben present que la ciència és una construcció social, una activitat complexa desenvolupada en centres d’investigació privats o estatals pel que es denomina comunitat científica. És important tenir present els trets sociològics d’aquesta comunitat, ja que les seves investigacions depenen dels seus interessos i dels de les seves fonts de finançament. Estan condicionades pels seus valors i creences (tant científiques com extracientífiques), i també pel grau de cooperació i per la competència que hi ha entre els diversos centres d’investigació.

Les ciències han fragmentat la realitat i el coneixement que en tenim per mitjà de l’especialització; en aquest punt s’oposen clarament al saber filosòfic, que aspira a ser globalitzador i interdisciplinari.