Les ciències empíriques utilitzen el mètode hipoteticodeductiu. Quan topen amb fets o fenòmens que no poden ser explicats amb les teories de què es disposa, es formula una hipòtesi o conjectura sobre les possibles relacions entre aquests fets o fenòmens. Tota hipòtesi, per ser acceptable i ser considerada científica, ha d’estar ben formulada i no ha d’incloure ambigüitats ni contradiccions.

A partir de la hipòtesi podem deduir una sèrie de conseqüències, és a dir, allò que pensem que hauria d’esdevenir-se si la hipòtesi fos certa, i elaborem, per tant, una predicció. La predicció es contrasta empíricament a través d’un experiment on cal que totes les variables estiguin controlades i definides. Ara, la validació o la refutació de la hipòtesi només es pot fer a través d’un raonament lògic. A més de la hipòtesi (H) i la predicció (P), el raonament científic té en compte, a grans trets, les condicions inicials (CI), que són les propietats que tenen els objectes estudiats o les relacions que hi ha entre ells, o l’estat en què es troba un cert sistema en un determinant moment, i els supòsits auxiliars (SA), circumstàncies, condicions o fets que hom suposa raonablement que ocorren i que constitueixen en la pràctica hipòtesis auxiliars.

Quan volem validar o refutar una hipòtesi científica, cal tenir en compte dues condicions. La primera estableix que la predicció és una conseqüència lògica de la hipòtesi, juntament amb les condicions inicials i els supòsits auxiliars:

CONDICIÓ 1          si (H i CI i SA), aleshores P

Com que l’acompliment de la predicció no significa la justificació de la hipòtesi (això fóra incórrer en la fal·làcia de l’afirmació del conseqüent), ens cal la segona condició, en què imaginem que la hipòtesi és falsa:

CONDICIÓ 2          si (no-H i CI i SA), aleshores molt probablement no-P

Aquestes dues condicions serveixen per assegurar que els elements de la contrastació estan relacionats entre ells.