Els alumnes exempts de recuperació han de respondre una única pregunta relativa a la moral. Aquesta prova consistirà en la lectura d’un text on s’exposen tres atituds en relació als valors: l’atitud dogmàtica o absolutista, l’atitud relativista i l’atitud individualista.

L’atitud absolutista o dogmàtica és la pròpia d’aquell que considera que només hi ha una veritat, que els valors valen per sempre i per a tothom i que el descobriment dels valors superiors ens guia i orienta al llarg de la vida.

L’atitud relativista és la pròpia del que creu que tot és veritat, que tot s’hi val, que cadascú fa la seva via i que no s’ha d’entrar a discutir per res les opcions dels altres.

L’atitud individualista proposa l’interès personal com a valor absolut i defensa que cada persona per separat és la mesura de totes les coses, al marge del grup o fins i tot en oposició a ell.

Un cop llegit el text, cal fer un comentari personal sobre aquesta mena d’atituds, la seva vigència en la societat actual i el grau d’identificació que sentim envers elles. No és imprescindible fer cap al·lusió a aspectes tractats durant el curs. Es tracta bàsicament d’una reflexió personal. Eviteu, si us plau, les paràfrasis.

Els alumnes que hagin de recuperar la primera avaluació han de tornar a llegir aquestes pàgines del bloc: La filosofia, Branques de la filosofia, El raonament científic, Ciència i filosofia i Mite i filosofia. I els que hagin de recuperar la segona avaluació han de tornar a llegir: La veritat, La realitat i El fenomen religiós. Algunes d’aquestes pàgines inclouen subpàgines que cal també tornar a llegir i estudiar, com és obvi. D’altra banda, hi ha alguns articles que inclouen també informacions pertinents (textos, mapes conceptuals etc.). Queda exclòs de la recuperació, en qualsevol cas, tot el material referit a la lògica.

L’examen inclourà dues preguntes per a cadascuna de les avaluacions a recuperar. Cal contestar cada pregunta en un text redactat amb coherència, cohesió i correcció gramatical d’unes vuit o deu línies, sense fer servir guions ni punts en forma d’esquema i sense copiar literalment les explicacions de les pàgines d’aquest bloc. Les dues preguntes per a cada avaluació sortiran d’entre les preguntes d’aquesta sèrie:

               1a avaluació

1. Com neix la filosofia i a què es dediquen els primers filòsofs?

2. Esmenta cinc disciplines filosòfiques i explica de què s’ocupen.

3. Exposa les dues condicions necessàries a l’hora de validar o refutar una hipòtesi científica.

4. Exposa les principals semblances i diferències entre ciència i filosofia.

5. Quin és l’origen de l’univers segons el cristianisme? En quin sentit aquest relat és un mite?

               2a avaluació

1. Explica el concepte d’essència en el context de la veritat com a autenticitat.

2. Quin és el principal problema de la noció de veritat com a coherència lògica?

3. Quines implicacions epistemològiques té la veritat com a correspondència?

4. Explica les semblances entre l’idealisme de Plató i la metafísica cristiana.

5. En què consisteix la realitat segons el materialisme?

En aquest enllaç trobareu un llistat d’algunes regles argumentatives bàsiques, útils quan volem escriure un text argumentatiu. Algunes d’aquestes regles ja han estat comentades a classe, d’altres són molt òbvies. Les podeu fer servir el dia de l’examen per a algunes preguntes. Recordeu que una fal·làcia és, al capdavall, la violació d’una regla d’argumentació: regles argumentatives

És poc ambiciós enfocar la utilitat d’aquestes regles per mirar de superar només un miserable examen de lògica informal… [Atenció: aquí he utilitzat la fal·làcia de l’úsemotiu del llenguatge!] Cal ser més exigent. Poseu-les en pràctica en els vostres escrits, a qualsevol assignatura, quan escriviu o llegiu, quan discutiu amb algú altre…

mapa realitat

Hi ha elements molt importants en l’anomenada ‘intel·ligència artificial‘ (i en les tecnologies informàtiques i robòtiques que hi estan connectades), que ens poden ajudar a entendre millor què fem els humans quan jutgem o valorem. El pas més important s’ha produït precisament quan s’ha abandonat la idea de construir màquines de gran precisió però amb un comportament rígid, i s’ha volgut passar a construir ginys que fossin més subtils, més flexibles, que tinguessin un comportament més plàstic, més irregular. En una paraula: el canvi de comportament important s’ha fet quan s’ha abandonat la idea de voler que els humans s’adaptessin a un pretès ideal de precisió i s’ha passat a voler reproduir en les màquines la manera de raonar dels humans; perquè llavors s’ha descobert, amb sorpresa, que la manera de pensar humana és bàsicament borrosa, vaga. Nosaltres no treballem sobretot amb respostes simples, sinó que fem constantment judicis complexos i variats. La constatació d’aquests avenços en intel·ligència artificial (és a dir, en la intel·ligència de les màquines) ens hauria de portar a un parell de conclusions interessants.

D’una banda, hauríem de reconèixer que tota intel·ligència (tmabé la humana) és, en cert sentit, artificial, ja que sempre depèn de la programació que es faci dels seus elements, tant si són informàtics com neuronals. En el cas humà, la programació no solament depèn de la genètica, sinó també de l’aprenentatge, de la cultura. Per tant, no ens pot ser de cap manera indiferent el tipus d’aprenentatge que aprovem o desaprovem, perquè amb ell estem contribuint a crear un tipus d’intel·ligència o un altre, i això vol dir una manera o altra d’acostar-nos a la realitat i de fer-ne experiència.

D’altra banda, si la intel·ligència artificial vol arribar a construir programes i màquines prenent com a model la intel·ligència humana real, no és lògic que, fascinats per les màquines, prenguem el seu funcionament com a model màxim per a la nostra pròpia intel·ligència o per a comprendre’ns millor. Les màquines no poden ser per a nosaltres un model definitiu. Les màquines seran sempre només un ajut, sovint interessant i revelador, però, en tot cas, un ajut.

Josep-Maria Terricabras, I a tu, què t’importa?, Barcelona, Edicions La Campana, 2002.

mapa conceptual Ací teniu el mapa conceptual sobre les diferents nocions de veritat. Bon profit!

Benvingut/da al bloc de filosofia de 1r de batxillerat de l’IES Pere Calders. Fes-ne ús: hi desaré apunts, preguntes d’examen i altres materials. També et pot servir per demanar qualsevol aclariment; només cal clicar a sota i identificar-se correctament.