La lògica informal estudia les condicions que han de complir els arguments per ser correctes d’acord amb criteris no formals, sinó contextuals. Opinar no és argumentar ni s’argumenta de qualsevol manera. Interessen molt a la lògica informal les maneres incorrectes d’argumentar, és a dir, les formes de raonar que sovint semblen correctes, persuasives i convincents, però que no tenen consistència: estem parlant de les fal·làcies.

Argumentar fal·laçment no és una cosa que fem sempre de manera deliberada. De vegades, d’estar tan habituats a determinades maneres de raonar, podem arribar a pensar que són correctes les argumentacions pròpies i les dels altres, sense que realment ho siguin. Sovint tenim també la sensació que ens prenen el pèl, però no veiem on hi ha el parany. La lògica informal estableix quines són les pràctiques argumentatives correctes, quines regles regeixen l’argumentació i quines són les principals violacions d’aquestes regles.

La manipulació de les opinions, la inducció a l’engany, els intents de modificar les nostres conductes per mitjà de la persuasió són fenòmens evidents en la vida quotidiana, als mitjans de comunicació, en els debats polítics, en les qüestions judicials, a la publicitat, en les converses amb amics i familiars… Cal estar alerta!