Les fal·làcies són errors en l’argumentació. Quan d’alguna cosa diem que constitueix una fal·làcia, de fet estem dient que aquesta cosa viola alguna de les regles de la bona argumentació. Per entendre bé una fal·làcia, doncs, cal entendre quina és la regla (o les regles) que contravé. Hi ha molts tipus de fal·làcies, algunes d’elles formals, referides a argumentacions deductives; aquí ens interessen les fal·làcies informals, especialment dues de caràcter molt general: la fal·làcia de la generalització a partir d’una informació incompleta i la fal·làcia de l’oblit de les alternatives.

La fal·làcia de la generalització a partir d’una informació incompleta consisteix en l’error d’extreure conclusions a partir d’una mostra massa petita. Sempre que es vol establir conclusions a propòsit d’un col·lectiu, la primera regla que cal observar és, òbviament, la de prendre en consideració més d’un exemple; una altra regla estableix que els exemples siguin representatius; i encara una tercera regla es refereix al fet que hem de facilitar la informació contextual (si es pren una mostra de trenta exemples, cal quantificar el col·lectiu al qual fa referència; si parlem de dades que s’inscriuen en una sèrie temporal, cal relacionar les dades que adduïm amb les de tota la sèrie etc.).

Pot ser que no fem generalitzacions a propòsit d’un col·lectiu, sinó que generalitzem excessivament a partir del fet que haguem trobat una causa d’un esdeveniment. En casos així, pot ser que la causa que haguem trobat no sigui l’única causa, sinó només una causa possible (molt sovint n’hi ha d’altres, i de més probables).

La fal·làcia de l’oblit de les alternatives (de vegades queda reduïda en la forma del fals dilema) es presenta sovint quan apareixen diversos fets correlacionats i tendim a establir una relació de causa-efecte no gaire fonamentada entre aquests fets. Els fenòmens A i B es presenten sovint de manera conjunta i nosaltres establim una relació de causa-efecte entre aquests fenòmens que estableix que A causa B, tot deixant de banda les altres possibilitats: podria molt ben ser que B causés A, o que alhora A causés B i B causés A, o bé que un tercer fenomen C causés A i B, o encara que no hi hagués cap relació entre A i B. En examinar qualsevol argumentació o en produir-la nosaltres mateixos cal mirar sempre d’ampliar les opcions, no pas de reduir-les; això no vol dir que no haguem de defensar només una de les opcions, sinó que ens resultarà més fàcil la seva defensa argumentativa si hem analitzat i descartat les altres. I estarem més ben preparats davant les objecccions que ens puguin fer.