En principi, sembla comú a totes les religions el fet que fan referència a una realitat més profunda, una realitat que es troba més enllà, per dir-ho així, de la realitat física material. Aixó ho hem d’entendre en el context de les metafísiques dualistes.
Com a origen de les religions, podem considerar molts motius i de caràcter molt heterogeni: la necessitat de buscar explicacions a les coses que s’observen, la por al caos, les revelacions, els somnis o les intoxicacions, la cerca de la salvació, la necessitat d’organitzar la societat o de justificar el poder i les normes. Penseu per exemple que les grans religions monoteistes tenen profetes (sovint compartits), és a dir, persones a les quals ha estat revelada alguna cosa. Sobre aquestes revelacions (sobre aquestes experiències) no en podem dir gran cosa, ni dubtar que realment hagin tingut lloc; de fet, la religió es basa en experiències privades que defugen la corroboració científica. La font de certesa de les persones que creuen no depèn de la raó, sinó justament de la seva experiència. És clar que molts creients ho són, certament, per convenció, per costum, per rutina, perquè han estat instruïts en alguns preceptes etc. Però podríem dir el mateix de les persones que creuen cegament en la ciència i la seves possibilitats d’explicar-ho tot. També heu de tenir en compte que sobre aquest punt hi ha molts farsants, molta gent que parla d’experiències diguem-ne sobrenaturals amb interessos espuris (per ser famós, per fer diners, per guanyar-se la vida etc.).
En qualsevol cas, hauríem de tenir clar que en el cercle religiós trobem veritats privades, veritats que s’imposen a una persona en la seva consciència; en canvi, en el cercle científic hi trobem veritats universals, intersubjectives, que tothom pot compartir perquè es justifiquen molt bé; les veritats de la ciència són més segures que les de la religió pel que fa referència al mode com es justifiquen (és a dir, al mode com es comproven, com es poden reproduir etc.), però no pas més segures quant al seu contingut. Tan vertadera és l’experiència mística que pugui tenir una persona com la teoria de la relativitat o la llei de la gravetat, només que l’experiència privada de caràcter religiós no es pot reproduir, no es pot traspassar d’una persona a una altra, és a dir, no és intersubjectiva.
Com que les veritats de la religió són privades, cadascú pot tenir la seva idea de la divinitat; d’això en diem llibertat religiosa; s’explica molt bé a partir d’aquí per què hi ha tantes religions i per què estan tan fragmentades.