Segons la noció de veritat com a autenticitat, el que és vertader s’oposa al que és fals o falsificat. Quan es fa publicitat d’un producte, per exemple, i se’n diu que és ‘autènticament americà’ se sobreentén d’una banda que hi ha coses que són falsament americanes i d’una altra que hi ha alguna cosa que podríem denominar autenticitat americana; aquesta autenticitat ha d’estar conformada per una sèrie de característiques, les quals configuren l’ideal o model. Així, és més autènticament americà el producte que incorpori un nombre més gran d’aquestes característiques. Per això diem que és vertader allò que realitza exemplarment el seu ideal: aquest allò és aleshores autèntic en la mesura que s’aproxima al màxim al conjunt de característiques que per a nosaltres defineixen més bé l’autenticitat d’aquell producte.
Quan parlem d’autenticitat parlem d’una essència, doncs: acceptem que hi ha unes característiques definides, uns trets que conformen l’essència d’aquella cosa: un autènctic davanter centre, una autèntica neteja en sec, un sabor autènticament americà, una amenaça autèntica, un autèntic cavall de pura raça… Per a Ockham, un pensador del segle XIV, no hi ha essències, però, i per tant no hi ha ideals que les coses hagin de realitzar ni als quals s’hagin d’assemblar. Això revaloritza i dignifica els individus.