El materialisme és una metafísica monista. Considera que la realitat és material i que, per tant, tot el que existeix té les propietats de la matèria. A una concepció materialista de l’existència s’aproparen ja els primers filòsofs grecs, en establir la teoria de l’atomisme: tot està fet d’àtoms, que són partícules elementals, sòlides, eternes i immutables, que s’agrupen i se separen per atzar i produeixen així l’origen i la mort de les coses naturals. El materialisme contemporani, que és la filosofia subjacent a la comprensió científica de la realitat, és deutor de l’antic l’atomisme almenys en aquestes dues coses: la idea de partícula elemental i la idea d’explicar totes les realitats, tant físiques com psíquiques, des de la noció de matèria.

En efecte, per a la cosmovisió científica actual, tot és matèria o energia: l’univers va començar amb una enorme explosió i evoluciona produint estructures cada vegada més complexes, on la matèria s’organitza a diversos nivells i dóna lloc a qualitats abans inexistents (la matèria es configura en matèria viva; la vida evoluciona d’acord amb els principis de selecció i mutació; el pensament, el sentiment i la voluntat humanes són producte de l’enorme desenvolupament del sistema nerviós central de l’organisme humà).