1/

En aquesta imatge s’observa un munt de gent nua, tota amb les seves parts intimes tapades menys una, que nomes te tapats els ulls.
Aquest home que te els ulls tapats i que va completament nu es com si no tingues mon interior, el que ell no veu no existeix, la seva vida simplement es basa amb el mon exterior, amb el que veu, i per tan no es conscient de que tothom esta veient que esta nu, ja que ell mateix es com un nadó, quan es tapa els ulls i diu: no hi soc!, com que ell no hi veu es pensa que la gent del seu voltant no el pot veure, ja que encara esta mancat de mon interior.

2/

En primer lloc, en aquesta vinyeta, podem distingir una atenció involuntària per part del gos. Ho veiem per que en la part en que l’home li diu que li donarà un os, i el gos, centra tota la seva percepció de manera automàtica i involuntàriament en aquest fet i deixa de banda tots els altres estímuls.
També podem veure en el dibuix següent, una memòria icònica per part del gos, ja que els òrgans dels sentits es manifesten en recordar l’os, i això fa que el seu cos reaccioni movent la cua i traient saliva per la boca.
Però el que creiem que es més destacable en aquestes dos imatges, és com viuen dos éssers diferents entorn al món extern o al món intern.
Per exemple, el gos només té món extern, és a dir, la seva vida es basa simplement amb el que rep mitjançant amb els sentits, en canvi, l’home fa ús d’un món extern, però també d’intern. Aquest món intern li dóna a l’home certa llibertat, tant d’expressió com d’elecció, la qual cosa la podem veure reflectida en els cartells que ens indiquen que és polític, i per tant, té uns ideals propis gràcies a la llibertat que posseeix.
L’home també gaudeix d’una independència, gràcies al món intern, cosa que en aquest cas, el gos, no la podrà tenir.