1) Hem escollit la imatge de la presó atrevint-nos a dir que relacionat amb el donat a classe podem parlar de la consciència.

Parlem de la consciència, del fet d’estar assabentats d’allò que està passant en el nostre entorn proper o bé llunyà i que s’ha produït en ell pels altres o per altres factors o bé inclús per la nostra mateixa persona. Ser conscients d’estar vius, de saber què succeïx al nostre voltant… Relacionem el contingut de la imatge també amb el concepte de món interior i món exterior. Fem constar com a món exterior allò que passa a partir de fora dels límits de la persona, sent ella causa de l’acció o no. En la imatge es mostra una presó enderrocada i dins les runes hi queda un pres, que dormint, no s’ha donat compte, no ha pres consciència, de que la presó ja no hi és i pot arribar a ser lliure. Parlant del món intern fem referència a aquesta capacitat que té l’humà de des de dins d’ell imaginar allò de fora, i allò que podria fer per fora, capacitat que queda reflectida en la imatge en el somni que té el pres.

En fi, la imatge dóna una força especial al concepte de despertar la consciència, sentint la importància que té el fet de ser conscient, de mantenir una actitud desperta envers la vida. També podem incloure el concepte de la percepció i l’atenció. Percebre i parar atenció a les coses que succeeixen de prop o ben lluny nostre ens dóna el coneixement d’aquestes.

2)

Bé, tornant a la activitat sobre la cultura aquesta imatge també ens parla d’aquesta. Ens presenta l’alè de Mafalda d’arribar a tenir molta cultura, frustrat aquest per les paraules de la seva amiga que li fan reflexionar sobre la conseqüència del què vol ella, la qual és no obtenir el prou reconeixement que en demanaria.

A més a més el que li planteja l’amiga també esdevé cultura sabent que el simple fet de dur roba i vestits n’és fet derivat de tenir o pertànyer a una determinada.

Reflexió: El món castiga aquells qui no porten vestit, però no a aquells qui no s’han preocupat ni interessat mai per saber el motiu pel qual el porten o l’han de portar. En aquest món s’exalça abans en una persona el vestit (moda) que el saber (cultura).