MARÍA ZAMBRANO

 

María Zambrano Alarcón fou una professora, filósofa i assagista espanyola. La filosofía de María Zambrano es caracteritza per un molt poètic i suggeridor llenguatge i un estil creatiu de pensar i escriure, que constitueixen la base del que anomena el seu “mètode”  

Va néixer a la ciutat andalusa de Vélez-Màlaga el 22 d’abril de 1904 i va morir el 6 de febrer a Madrid.

Per a María Zambrano la filosofia comença amb el diví, amb l’explicació de les coses quotidianes amb els déus. Fins que algú es pregunta Què són les coses? llavors es crea l’actitud filosòfica. Per Zambrano existeixen dues actituds: l’actitud filosòfica, que es crea en l’home quan es pregunta alguna cosa, per la ignorància, i l’actitud poètica, que és la resposta, la calma i en la qual una vegada desxifrada trobem el sentit a tot. Una actitud filosòfica comunicada amb un llenguatge molt peculiar i una exposició creativa de la seva forma de pensar, que determinen el seu estil literari, i que, en definitiva, constitueixen la base del que ella mateixa dirà el seu “mètode”.

HANNAH ARENDT

Hannah Arendt (Linden,Hannover, 14 d’octubre de 1906 -ciutat de Nueva York, de desembre de 1975) fou una politòloga alemanya d’origen jueu. Va ser una pensadora que va escriure sobre activitat política el totalitarisme i la modernitat.

Des de xiqueta va adoptar el comportament de mostrar rebuig cap a l’antisemitisme  a causa de l’alliçonament de sa mare. Així quan un professor feia algun comentari antisemita, ella se n’anava i no tornava al col·legi aquell dia i sa mare enviava una carta de protesta. 

Durant l’ascens del nazisme es trobà disgustada perquè alguns filòsofs construïren teories interessants i sofisticades que defenien Adolf Hitler. De les seues experiències al respecte va traure la conclusió que ser intel·lectual o professor universitari no implicava necessàriament que foren persones que posaren en pràctica el pensament crític, i a més que l’activitat de pensar críticament es trobava distribuïda per tota la societat

LES SEVES OBRES:Els orígens del totalitarisme (en anglès The Origins of Totalitarianism) és un llibre de Hannah Arendt que descriu i analitza els dos moviments totalitaris més importants del segle XX: el nazisme  i l’estalisme. Publicat per primera vegada en anglès en 1951, sovint, és considerat el treball principal de la teòrica  política  Hannah Arendt. Li va dedicar el llibre al seu espòs Heinrich Blücher, a qui li devia diversos suggeriments per a aquest treball.

MARQUESA DE SÉVIGNÉ

Biografia:

-La marquesa de Sevigné (París, 5 de febrer del 1626-castell de Grignan, 17 d’abril del 1696) fou una escriptora francesa.

El seu verdader nom era Marie de Rabutin-Chantal. L’allunyament de la seva filla, quan aquesta es casà amb el comte de Grignan, motivà una abundant producció de Lettres (1725, amb successives recopilacions), si bé les seves cartes tingueren també altres destinataris, com Charles de Sévigné, Madame de La Fayette, el seu cosí Bussy-Rabutin, etc. Aquesta correspondència reflecteix la vida de la cort de Versalles i de la vida provinciana durant l’època de Lluís XIV.

La marquesa de Sévigné va participar en les reunions realitzades a Rennes i a Vitré entre 1670 i 1690 per solucionar el problema bretó.

JUDITH BUTLER

Judith Butler (Cleveland (Ohio)24 de febrer del 1956) és professora del Departament de retòrica i literatura comparada de la Universitat de Califòrnia, Berkeley.

Butler és una destacada pensadora i feminista. Una de les contribucions més destacades és la seva teoria sobre la performativitat del sexe i la sexualitat. El constructivisme tracta de la construcció del gènere, o del que és el mateix, que els rols de gènere són fets socials i no determinacions naturals.

Obres principals

· Performative Acts and Gender Constitution (1988)

· Gender Trouble: Feminism and the Subversion of    Identity (1990)

Premis i reconeixements

  • 1998: Beca Guggenheim d’humanitats dels Estats Units i Canadà
  • 2004: Premi Memorial James Robert Brudner per la Universitat Yale
  • 2013: Doctorat en lletres, honoris causa,  per la Universitat McGill
  • 2014: Doctorat en lletres, honoris causa per la Universitat de Friburg
  • 2014: Nomenada com una de les millors onze icones jueves i lesbianes segons PinkNews
  • 2015: Escollida membre de l’Acadèmia Britànica
  • 2016: Professorat Albertus Magnus per la Universitat de Colònia

                   Judith Butler al CCCB 2018.jpg

 

                   

Victòria Camps

Te 77 anys (febrer 21 1941)

Va cursar els seus estudis de Filosofia a la Universitat de Barcelona, Es considera una de tants filòsofs hereus de José Luis López Aranguren i Josep Ferrater i Mora. En el seu treball ha destacat per la defensa del paper de la dona en la vida política, denunciant-ne la seva exclusió.

FRASES  SEVES:

1-La verdad nunca es transparente, clara ni fácil de transmit

2-La razón no tiene capacidad para convencernos de  que seamos decentes

3-Las emociones muestran la vulnerabilidad esencial del hombre.

Mary Wollstonecraft

Dades

Naixement : 27/4/1759  (Londres)

Mort: 10/10/1797  (Sepcia)

Ocupació: filósofa, escritora

Obras destacables  :Vindicació dels drets de la dona(1792))  

 

Va ser  una activista, filòsofa i escriptora de novel·les, tractats i literatura infantil entre d’altres, coneguda per ser l’autora de la Vindicació dels drets de la dona (1792).[1] És considerada una de les precursores de la filosofía feminista. És la mare de Mary Shelley.

Vindicació dels drets de la dona és una de les primeres obres de la literatura i la filosofia feministes. En ella, Wollstonecraft argumenta que les dones són éssers humans que mereixen els mateixos drets fonamentals que els homes, i en particular reclama el seu accés a l’educació.

HIPÀTIA D’ALEXANDRIA

Biografia :                 

Va ser una filòsofa i mestra neoplatònica grega, natural d’Egipte, que va destacar als camps de les matemàtiques i l’astronomia, fou membre i cap de l’escola neoplatònica d’Alexandria a començaments del segle V. Seguidora de Plotí, va conrear els estudis lògics i les ciències exactes, i va portar una vida ascètica.

 

OBRAS:

 

HANNAH ARENDT

Hannah Arendt (Linden,Hannover, 14 d’octubre de 1906 -ciutat de Nueva York, de desembre de 1975) fou una politòloga alemanya d’origen jueu. Va ser una pensadora que va escriure sobre activitat política el totalitarisme i la modernitat.

Des de xiqueta va adoptar el comportament de mostrar rebuig cap a l’antisemitisme  a causa de l’alliçonament de sa mare. Així quan un professor feia algun comentari antisemita, ella se n’anava i no tornava al col·legi aquell dia i sa mare enviava una carta de protesta.

Durant l’ascens del nazisme es trobà disgustada perquè alguns filòsofs construïren teories interessants i sofisticades que defensaven Adolf Hitler. De les seues experiències al respecte va traure la conclusió que ser intel·lectual o professor universitari no implicava necessàriament que foren persones que posaren en pràctica el pensament crític, i a més que l’activitat de pensar críticament es trobava distribuïda per tota la societat.

LES SEVES OBRES:

Els orígens del totalitarisme (en anglès The Origins of Totalitarianism) és un llibre de Hannah Arendt que descriu i analitza els dos moviments totalitaris més importants del segle XX: el nazisme  i l’estalisme. Publicat per primera vegada en anglès en 1951, sovint, és considerat el treball principal de la teòrica  política  Hannah Arendt. Li va dedicar el llibre al seu espòs Heinrich Blücher, a qui li devia diversos suggeriments per a aquest

Ayn Rand

Resultat d'imatges de ayn rand

Ayn Rand, seudónimo de Alisa Zinóvievna Rosenbaum (en ruso: Алиса Зиновьевна Розенбаум; San Petersburgo, 2 de febrero de 1905Nueva York, 6 de marzo de 1982), fue una filósofa y escritora rusa de origen judío que obtuvo la nacionalidad estadounidense. Autora de las novelas El manantial y La rebelión de Atlas, desarrolló un sistema filosófico conocido como «objetivismo».

Rand defendía el egoísmo racional, el individualismo y el capitalismo laissez faire, argumentando que es el único sistema económico que le permite al ser humano vivir como tal, es decir, haciendo uso de su facultad de razonar. En consecuencia, rechazaba absolutamente el socialismo, el altruismo y la religión.​

Entre sus principios sostenía que el hombre debe elegir sus valores y sus acciones mediante la razón, que cada individuo tiene derecho a existir por sí mismo, sin sacrificarse por los demás ni sacrificando a otros para sí, y que nadie tiene derecho a obtener valores provenientes de otros recurriendo a la fuerza física

Optimisme epistemològic o dogmatisme

El dogmatisme és una posició filosòfica que afirma la possibilitat de l’ésser humà d’accedir de forma total i segura al coneixement ple de la realitat que ens envolta. Planteja així una visió molt optimista sobre les capacitats humanes del coneixement científic. Un dels filòsofs que es consideren dins del dogmatisme és René Descartes, qui confiava plenament en què la raó humana, a través d’un mètode correcte, pot accedir a la “Veritat”. Aquesta visió s’enfronta amb l’escepticisme, que planteja que no hi ha límits al coneixement i podem obtenir la veritat absoluta.

 

Gòrgies

Gorgies fou un orador i filòsof grec. Nasqué a Leontins (Sicília) cap a l’any 485 aC (era més gran d’edat que l’orador Antifont o Antifó, que va néixer vers 480 aC o 479 aC). Se li atribueix una vida de més de 100 anys i hauria mort una mica després de Sòcrates. Fou germà del metge Heròdic, que va gaudir també de certa fama. Va tenir, suposadament, alguns enfrontaments personals amb Plató.L’any 427 aC, fou enviat a Atenes perquè sol·licités ajut en la guerra de Leontins contra Siracusa. Tant a Atenes com a altres ciutats gregues, tingué gran influència pel seu saber i les seves qualitats oratòries. Segons Aristòtil, entre els seus deixebles estava Isòcrates.

 

Gòrgies (Sofistes)

Gòrgies de Leontins va ser un orador i filòsof grec, va néixer a l’any 485 a.C a Leontins, a Sicília. Se li atribueix una vida de més de 100 anys i hauria mort una mica després de Sòcrates. Fou germà del metge Heròdic, que va gaudir també de certa fama. Va tenir, suposadament, alguns enfrontaments personals amb Plató. Sent ja gran va viure durant un temps a Atenes. Va ser mestre de Tucídides, Agató, Isòcrates, Críties i Alcibíades. Va morir a Làrissa (Tessàlia) als 105 anys.

GorgiasX.PNG

Tales de Milet

Tales de Milet nascut a la ciutat jònica de Milet, a la vora del mar Egeu, fill d’Examio i de Cleobulina. Els seus principals interessos eren les matemàtiques, l’astronomia i la política, i se’l considera el fundador de la filosofia occidental. Va crear l’anomenada escola de Milet. Va ser educat en la mitologia egípcia, astronomia i matemàtica i sobre altres cultures exemptes de les tradicions homèriques de la Grècia clàssica. Per aquest motiu, en comptes de conformar-se amb la mitologia tradicional, va buscar les respostes en la naturalesa de les coses.

Resultat d'imatges de tales de milet

Heràclit

Heràclit fou un filòsof grec de l’any 544 aC. Un dels filòsofs i pensadors més destacats de la escola jònica. Aristòcrata, menysprea molts de els seus conciutadans .Diògenes Laerci, historiador grec que dóna a conèixer l’obra d’Heràclit, el presenta com un home interessat en les ciències, l’astronomia i la meteorologia. Els seus grans admiradors van ser Hesíode, Pitàgores, Xenòfans i Hecatreo.

Pitàgores

Va ser un filòsof i matemàtic grec. El teorema de Pitàgores estableix que, en un triangle rectangle, la suma dels quadrats dels catets (els costats que formen l’angle recte) és igual al quadrat de la hipotenusa (l’altre costat).

PITAGOR2.gif

La secta pitagòrica va estar fortament influenciada per l’orfisme, que va reformular, fins al punt que, de vegades, es coneix com a escola òrfico-pitagòrica. Com succeïa amb altres sectes d’índole religiosa, es venerava al mestre, al que es tendia a mitificar i a convertir en personatge llegendari, al qual s’atribuïen tots els descobriments efectuats a l’escola.