María Zambrano Alarcón fou una professora, filósofa i assagista espanyola. La filosofía de María Zambrano es caracteritza per un molt poètic i suggeridor llenguatge i un estil creatiu de pensar i escriure, que constitueixen la base del que anomena el seu “mètode”  

Va néixer a la ciutat andalusa de Vélez-Màlaga el 22 d’abril de 1904 i va morir el 6 de febrer a Madrid.

Per a María Zambrano la filosofia comença amb el diví, amb l’explicació de les coses quotidianes amb els déus. Fins que algú es pregunta Què són les coses? llavors es crea l’actitud filosòfica. Per Zambrano existeixen dues actituds: l’actitud filosòfica, que es crea en l’home quan es pregunta alguna cosa, per la ignorància, i l’actitud poètica, que és la resposta, la calma i en la qual una vegada desxifrada trobem el sentit a tot. Una actitud filosòfica comunicada amb un llenguatge molt peculiar i una exposició creativa de la seva forma de pensar, que determinen el seu estil literari, i que, en definitiva, constitueixen la base del que ella mateixa dirà el seu “mètode”.

Hannah Arendt (Linden,Hannover, 14 d’octubre de 1906 -ciutat de Nueva York, de desembre de 1975) fou una politòloga alemanya d’origen jueu. Va ser una pensadora que va escriure sobre activitat política el totalitarisme i la modernitat.

Des de xiqueta va adoptar el comportament de mostrar rebuig cap a l’antisemitisme  a causa de l’alliçonament de sa mare. Així quan un professor feia algun comentari antisemita, ella se n’anava i no tornava al col·legi aquell dia i sa mare enviava una carta de protesta. 

Durant l’ascens del nazisme es trobà disgustada perquè alguns filòsofs construïren teories interessants i sofisticades que defenien Adolf Hitler. De les seues experiències al respecte va traure la conclusió que ser intel·lectual o professor universitari no implicava necessàriament que foren persones que posaren en pràctica el pensament crític, i a més que l’activitat de pensar críticament es trobava distribuïda per tota la societat

LES SEVES OBRES:– Els orígens del totalitarisme (en anglès The Origins of Totalitarianism) és un llibre de Hannah Arendt que descriu i analitza els dos moviments totalitaris més importants del segle XX: el nazisme  i l’estalisme. Publicat per primera vegada en anglès en 1951, sovint, és considerat el treball principal de la teòrica  política  Hannah Arendt. Li va dedicar el llibre al seu espòs Heinrich Blücher, a qui li devia diversos suggeriments per a aquest treball.

Biografia:

-La marquesa de Sevigné (París, 5 de febrer del 1626-castell de Grignan, 17 d’abril del 1696) fou una escriptora francesa.

El seu verdader nom era Marie de Rabutin-Chantal. L’allunyament de la seva filla, quan aquesta es casà amb el comte de Grignan, motivà una abundant producció de Lettres (1725, amb successives recopilacions), si bé les seves cartes tingueren també altres destinataris, com Charles de Sévigné, Madame de La Fayette, el seu cosí Bussy-Rabutin, etc. Aquesta correspondència reflecteix la vida de la cort de Versalles i de la vida provinciana durant l’època de Lluís XIV.

La marquesa de Sévigné va participar en les reunions realitzades a Rennes i a Vitré entre 1670 i 1690 per solucionar el problema bretó.

Judith Butler (Cleveland (Ohio), 24 de febrer del 1956) és professora del Departament de retòrica i literatura comparada de la Universitat de Califòrnia, Berkeley.

Butler és una destacada pensadora i feminista. Una de les contribucions més destacades és la seva teoria sobre la performativitat del sexe i la sexualitat. El constructivisme tracta de la construcció del gènere, o del que és el mateix, que els rols de gènere són fets socials i no determinacions naturals.

Obres principals

· Performative Acts and Gender Constitution (1988)

· Gender Trouble: Feminism and the Subversion of    Identity (1990)

Premis i reconeixements

• 1998: Beca Guggenheim d’humanitats dels Estats Units i Canadà
• 2004: Premi Memorial James Robert Brudner per la Universitat Yale
• 2013: Doctorat en lletres, honoris causa,  per la Universitat McGill
• 2014: Doctorat en lletres, honoris causa per la Universitat de Friburg
• 2014: Nomenada com una de les millors onze icones jueves i lesbianes segons PinkNews
• 2015: Escollida membre de l’Acadèmia Britànica
• 2016: Professorat Albertus Magnus per la Universitat de Colònia

Te 77 anys (febrer 21 1941)

Va cursar els seus estudis de Filosofia a la Universitat de Barcelona, Es considera una de tants filòsofs hereus de José Luis López Aranguren i Josep Ferrater i Mora. En el seu treball ha destacat per la defensa del paper de la dona en la vida política, denunciant-ne la seva exclusió.

FRASES  SEVES:

1-La verdad nunca es transparente, clara ni fácil de transmit

2-La razón no tiene capacidad para convencernos de  que seamos decentes

3-Las emociones muestran la vulnerabilidad esencial del hombre.

Dades

Naixement : 27/4/1759  (Londres)

Mort: 10/10/1797  (Sepcia)

Ocupació: filósofa, escritora

Obras destacables  :Vindicació dels drets de la dona(1792))  

Va ser  una activista, filòsofa i escriptora de novel·les, tractats i literatura infantil entre d’altres, coneguda per ser l’autora de la Vindicació dels drets de la dona (1792).[1] És considerada una de les precursores de la filosofía feminista. És la mare de Mary Shelley.

Vindicació dels drets de la dona és una de les primeres obres de la literatura i la filosofia feministes. En ella, Wollstonecraft argumenta que les dones són éssers humans que mereixen els mateixos drets fonamentals que els homes, i en particular reclama el seu accés a l’educació.

Biografia :                 

Va ser una filòsofa i mestra neoplatònica grega, natural d’Egipte, que va destacar als camps de les matemàtiques i l’astronomia, fou membre i cap de l’escola neoplatònica d’Alexandria a començaments del segle V. Seguidora de Plotí, va conrear els estudis lògics i les ciències exactes, i va portar una vida ascètica.

OBRAS:

• Comentario a la Aritmética en 14 libros de Diofanto de Alejandría
• Canon astronómico.
• Comentario a las Secciones cónicas de Apolonio de Perga, su obra más importante.
• Edición del comentario de su padre a Los Elementos de Euclides.

Hannah Arendt (Linden,Hannover, 14 d’octubre de 1906 -ciutat de Nueva York, de desembre de 1975) fou una politòloga alemanya d’origen jueu. Va ser una pensadora que va escriure sobre activitat política el totalitarisme i la modernitat.

Des de xiqueta va adoptar el comportament de mostrar rebuig cap a l’antisemitisme  a causa de l’alliçonament de sa mare. Així quan un professor feia algun comentari antisemita, ella se n’anava i no tornava al col·legi aquell dia i sa mare enviava una carta de protesta.

Durant l’ascens del nazisme es trobà disgustada perquè alguns filòsofs construïren teories interessants i sofisticades que defensaven Adolf Hitler. De les seues experiències al respecte va traure la conclusió que ser intel·lectual o professor universitari no implicava necessàriament que foren persones que posaren en pràctica el pensament crític, i a més que l’activitat de pensar críticament es trobava distribuïda per tota la societat.

LES SEVES OBRES:

– Els orígens del totalitarisme (en anglès The Origins of Totalitarianism) és un llibre de Hannah Arendt que descriu i analitza els dos moviments totalitaris més importants del segle XX: el nazisme  i l’estalisme. Publicat per primera vegada en anglès en 1951, sovint, és considerat el treball principal de la teòrica  política  Hannah Arendt. Li va dedicar el llibre al seu espòs Heinrich Blücher, a qui li devia diversos suggeriments per a aquest

Ayn Rand, seudónimo de Alisa Zinóvievna Rosenbaum (en ruso: Алиса Зиновьевна Розенбаум; San Petersburgo, 2 de febrero de 1905–Nueva York, 6 de marzo de 1982), fue una filósofa y escritora rusa de origen judío que obtuvo la nacionalidad estadounidense. Autora de las novelas El manantial y La rebelión de Atlas, desarrolló un sistema filosófico conocido como «objetivismo».

Rand defendía el egoísmo racional, el individualismo y el capitalismo laissez faire, argumentando que es el único sistema económico que le permite al ser humano vivir como tal, es decir, haciendo uso de su facultad de razonar. En consecuencia, rechazaba absolutamente el socialismo, el altruismo y la religión.​

Entre sus principios sostenía que el hombre debe elegir sus valores y sus acciones mediante la razón, que cada individuo tiene derecho a existir por sí mismo, sin sacrificarse por los demás ni sacrificando a otros para sí, y que nadie tiene derecho a obtener valores provenientes de otros recurriendo a la fuerza física