Vitalisme: Nietzsche és un autor “vitalista”. Això significa que estima la vida, aquesta vida. Vol posar fi a la metafísica de les idees iniciada per Plató i passar a una metafísica de la vida. El sentit de la vida ja no es troba, segons l’autor, en cap “més enllà”, aquest sentit ja no pot ser transcendent. Des de Sòcrates i el cristianisme, occident ha infravalorat aquest món, i això ha produït individus nihilistes.
Nihilisme: el nihilisme és un “defecte”, una “malaltia”, el gran error d’occident. És una manera d’entendre el món des del ressentiment i el pessimisme. Els individus nihilistes menystenen aquest món, el nostre món, perquè consideren que és imperfecte, una mera “còpia” d’un altre millor. Han situat el valor de la vida més enllà, i això els fa ser porucs i grisos.
Transmutació de valors: l’autor distingeix entre la moral dels senyors i la moral dels esclaus. La primera és una moral noble, poderosa i que accepta la vida; la segona és una moral de mediocres, pròpia del cristianisme. La moral dels esclaus reivindica el perdó, la compassió, la ressignació, i identifica allò bo amb allò pobre i malalt. És la moral que s’ha imposat, i cal recuperar el sentit de la vida com a procés de creació. Per això cal transmutar els valors, substituir tots aquests valors tristos i nihilistes per la voluntat de poder.
Voluntat de poder: és voluntat de força, de domini, de potència vital. És la voluntat dels creadors, dels que diuen “sí” a la vida, dels que viuen plenament, enèrgicament.
Superhome: representa l’individu amb voluntat de poder. Significa viure prenent com a guia la voluntat de poder, viure afirmant la vida, i fent d’aquesta una obra d’art. El superhome vol superar-se constantment, ja no és un ésser dèbil i temorós, i apareix quan l’home es troba amb l’acta de defunció de Déu.
L’etern retorn: tot el que ha passat tornarà a passar, exactament igual. Tot el que hem viscut ho tornarem a viure, una vegada i una altra, cíclicament. És la prova que ha de passar el superhome: aquest estimarà tant la vida, que desitjarà que tot sigui etern. Estimarà l’atzar de la vida, allò que li toca viure a cada instant, amb tanta intensitat com si visqués en un present etern. Qui viu d’aquesta manera, qui gaudeix de la vida amb aquesta profunditat, ha deixat enrere la moral convencional i es situa per sobre del bé i el mal.
Mill, felicitat. segons diu la Oreja de Van Gogh en una de les seves cançons: la vida es coleccionar pequeños momentos de felicidad
(segons Mill, la felicitat no era abstracta, sinó que es composa per diferents aspectes.. com la literatura, la festa, la familia…)
segons tots aquets valors de la filosofia de N(esque em fa molta mandra escriure Nietzsche cada vegada, es complicat d’escriure jajaj), llavors predica una filosofia individualista no? pq si et rebaixes per tal de ser solidari amb un altre, testas sublevan. A mes, si a la societat li treus coses en les qual confiar o creure, com l’existencia d’un altre mon o Deu, potser encara es tornen mes porucs pq no tenen cap lloc on recolzar els seus mals i temors.
No se, N. te llogica depen del punt de vista.. en fi, aviam qe ens depara els proxims dies…
JAJJAA, I QIEERO EL COMENTARIO DE VUELTAAA!
Cal reconeixer que Nietzsche hem cau força bé, de moment crec que és l’autor que més llógica té (està clar que jo ho valoro des del meu punt de vista i, per un altre, pot no ser així).
En general crec que té molta raó, no ens hem de deixar portar pel pensament de que aquesta vida està per patir perquè després vindrà una espècie de “salvació” i anirem al món perfecte, perquè això pot no ser així (és més jo crec que no és així) i per tant estariem perdent aquesta vida, que s’ha de gaudir i tirar sempre endavant.
Però d’altra banda és llógic que els esclaus, com diu al teu text, tinguin una vida pessimista, de peniténcia per dir-ho d’alguna manera, perquè el crisitianisme (com moltes altres religions) els deien que a cadascú li tocava la vida que li tocava i que no s’havien de revelar perquè Déu no els castigués a anar a l’infern. Realment només ho feien per tenir-los controlats crec jo…però en fi, que està molt bé que, per fi, un filósof cregui que la vida està per viure-la i que digui que si a aquesta i no s’inventi que si món de les idees i tal…
Considero que aquest autor és més realista…espero que no hem decepcioni aquests dies…
En fi!
Ens veiem demà!
Per cert, Albert sigues compassiu amb el comentari tipo examen aquest que conta taant!
Que si no hem cau la mitja pels terres…i no estem per això…:P
I sinó, quin remei, a fer un bon examen de Nietzsche!
Alberrtt quin dia més fantàstic avui…les bones notes brillen per la seva abcència ! tranquil que la culpa no te la donc a tu. ja ho se que és tota meva…. pro demà has dit k et podem entregar l’exàmen de nou o simplement t’hem de tornar aquest que hem fet ??
fora bo si contestessis abans que demà 😉
per cert…sembla mentida però fins al final que no em comença a agradar la filo…aviam si ho veus a l’exàmen o no… NIetsche és crític però coriós.. ¿quin altre filòsof ha dit mai que s’ha de matar a Déu? interessant…
Hola Núria. Ja era hora que entressis en el bloc!
Demà m’heu de tornar l’examen que he repartit avui, no s’ha de tornar a fer.
I llàstima que s’hagi d’acabar el curs perquè et comenci a agradar la filosofia! Reconec que Nietzsche és força seductor. Pensa que tens tota una vida per interessar-te per la filosofia.
hola albert..mira estic aqui estudiant Nix, i magradaria qe mexpliqesis (si no es molta molestia) com podem relacionar apolo-dionis amb la resta de la teoria nixeana, pq no ho se lligar. Gracies adelantades, i ens veiem dijous a l’examen (en aqest et traure un 11)
Albert a mi em passa el mateix que a l’Edu, és l’apartat que sembla més facil i l’entenc però em costa relacionar-ho.. no entenc quina finalitat té aquest apartat, és a dir, no se ben bé com explicar el que no entenc però esque no se que ens vol dir Nietzsche quan parla d’Apol·lo i Dionís.. nosé si és, per ell, l’inici del món o com ho enfoca.. si pots conestaa abans de demà que ens serà útil per a tots! jaja
Merci Albert!!(Y)
Nietzsche vol acabar amb el nihilisme i amb tot el que representa: metafísica de les idees, situar el sentit de la vida “més enllà” d’aquest món (Plató, cristianisme), individus tristos, angoixats… Per què? Perquè el nihilisme nega la vida, i ell és un filòsof vitalista, vol individus que estimin la vida, homes amb voluntat de poder creadors dels seus propis valors.
D’on prové el nihilisme? De Sòcrates (el gran error), de Plató, del cristianisme.
Sempre hem estat nihilistes? Nietzsche diu que no, i ho demostra prenent com a exemple la tragèdia grega.
El naixement de la tragèdia, la primera obra de Nietzsche, consisteix en una investigació, en la recerca del vitalisme que la cultura occidental va perdre a partir de Sòcrates.
Existia, doncs, un vitalisme presocràtic? Sí. A la tragedia grega, en el seu origen, predominava l’esperit dionisíac (representat pel déu Dionís): simbolitza l’optimisme, una vida viscuda creativament, és passió, força, diversió, alegria, poder. Més endavant, l’esperit dionisíac va haver de conviure amb l’esperit apol·lini (representat pel déu Apol·lo): simbolitza el pessimisme, una vida viscuda amb por, sense ganes, una realitat amagada sota les idees i les paraules.
I què va passar, doncs? Que a Grècia (i, més endavant, a tot el món occidental) es va acabar imposant l’esperit apol·lini, encarnat en la figura de Sòcrates.
Quina és la missió de Nietzsche? Recuperar aquell esperit dionisíac que acceptava la vida tal com era, que no fugia, que deia sí al plaer i al dolor, a la felicitat i a la mort. Aquest esperit es va perdre amb Sòcrates i Plató, i era incompatible amb el cristianisme (religió de l’angoixa, del pecat, de la promesa d’una vida millor). Dionís és l’antagonista de Sòcrates i també de Jesucrist, gran símbol del dolor i del patiment.
Com recuperar l’esperit dionisíac? Per mitjà de la transvaloració i la voluntat de poder.
aaaaahh valeee valee Albert, es que en els apunts jo no ho tenia apuntat tan clarament i per això no ho acabava d’entendre del tot!!
Mercii Albert(Y):) fins demàà
He entrat per casualitat i m’acabeu de resoldre unn graaaaan cacao mental que tenia..
Jo tampoc entenia com relacionar amb Nix (com diu l’Edu) l’esperit dionisíac i el apol·lini..
Mersi Albert!
Ens veiem ddemà a les 8 inaugurant la setmana (3 dies) d’exàmens…
Raquel,
Entenc les teves ànsies per fer l’examen, però millor quedem a les 9!
Jo a les 8 ja era allà preparant-me per un graaan exàmen 🙂
espero que hagis tingut miserere per nosaltres…ho vas prometre :p
Si, si però jo a les 8 ja era allà eeh…
Es que les ganes de fer l’exàmen de Nietzsche eren màximees 🙂